Tots els noms... dels carrers

La setmana passada l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va firmar el decret perquè la plaça de la Constitució passi a denominar-se Clot de les Granotes. Una mesura adoptada després que l’associació de veïns del barri presentés més de 500 firmes demanant aquest canvi, per tornar a aquest lloc el nom amb què sempre ha estat conegut des que als anys setanta la mobilització veïnal va evitar que s’hi construïssin pisos, per als quals ja s’havia excavat el terreny, i al seu lloc hi hagués una zona verda. Ho van aconseguir, però quan la plaça va ser urbanitzada a començaments dels noranta se li va donar el nom de la Constitució.

Els últims anys hi ha hagut més canvis de noms (vegeu el desglossament inferior), i n’hi ha més sobre la taula. I és que la Paeria té una llista d’espera amb desenes de propostes de particulars, partits o entitats per reanomenar carrers o batejar els que encara no tenen una denominació. Una de les més curioses és la de l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera, que han sol·licitat “que se li doni el nom de Tragó de Noguera a un carrer amb més entitat que l’actual” (una plaça interior de Pardinyes entre la Rambla i el carrer Tarragona).

L’associació ecologista Ipcena planteja que la plaça de l’Exèrcit passi a dir-se de les Cigonyes, i la plataforma Desmilitaritzem l’Educació vol que l’avinguda de l’Exèrcit sigui la d’Arcadi Oliveres, activista per la justícia social. D’altra banda, el Cercle de Belles Arts sol·licita un carrer per al pintor Víctor Pérez Pallarés. Els partits també aporten idees, i ERC, PSC, Junts i Comú van demanar el 2021 donar el nom d’Assemblea de Catalunya a un nou carrer, i la CUP va sol·licitar el 2017 el mateix per a Guillem Agulló.

L’associació de la Mariola va demanar que Martin Luther King, les Germanes Molina o el patriarca gitano Antonio Salazar tinguin un carrer o plaça. Tots els noms és una obra de l’escriptor portuguès i premi Nobel José Saramago. El protagonista és un empleat del Registre Civil, però també seria un bon títol per a la llista de carrers urbana.

La ciutat ha esborrat el rastre del franquisme a la via pública

La presència de noms vinculats a la dictadura franquista va desaparèixer de forma majoritària després de les primeres eleccions municipals, però encara van quedar alguns que a poc a poc s’han anat retirant fins a desaparèixer del tot. Aquest procés va quedar culminat l’octubre del 2020, quan el govern local, llavors format per ERC, Junts i també el Comú, va suprimir del nomenclàtor els últims noms franquistes. ErenAlcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmel Fenech i Nadal Gaya, substituïts per Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies.

Així mateix va retirar les últimes plaques franquistes amb el jou i les fletxes que encara quedaven en una vintena d’edificis.Aquests canvis es van sumar als que ja va dur a terme l’anterior govern socialista, que va suprimir de la llista de carrers els noms d’Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Germans Recasens i Sangenís Bertran per la seua vinculació amb el règim franquista, substituint-los pels de Rosa Parks, Joana Raspall, Germanes Mirabal i Dolors Lolín Sabaté, respectivament. L’any passat l’ajuntament també va retirar l’escut franquista que hi havia al parc de Gardeny.

“Sempre ha estat la plaça del Clot, tots li diuen així”

“Estem molt feliços, no podem esperar a celebrar-ho.” Així celebra Lídia Ruiz, històrica dirigent veïnal del barri del Clot, l’anunci que la Paeria canviarà el nom de la plaça de la Constitució per Clot de les Granotes. Un rebateig que va impulsar l’associació de veïns i que Ruiz assegura que no té cap motivació política, sinó que és de sentit comú. “Ningú coneix la plaça amb el nom de Constitució, sempre se n’ha dit Clot de les Granotes perquè és el que històricament hi havia allà, que era un forat en el qual hi havia aigua i on també hi havia moltes granotes a les quals se sentia raucar des de les cases, i algunes vegades els nens hi jugaven amb barquetes de paper”, destaca Lídia Ruiz.