SEGRE

INFÀNCIA ACOMPANYAMENT

Les escoles de Lleida detecten 61 possibles casos de violència contra nens en un any

Un 45% són per maltractaments en l'àmbit familiar, seguit de violència masclista i assetjament escolar || El departament d'Educació va posar en marxa una unitat especialitzada l'abril de l'any passat

Pares de víctimes de bullying demanant al Congrés un protocol nacional contra l’assetjament escolar.

Pares de víctimes de bullying demanant al Congrés un protocol nacional contra l’assetjament escolar.EUROPA PRESS

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV), creat per la conselleria d’Educació per prevenir, detectar i actuar davant de qualsevol situació de violència als centres educatius, ha atès 61 casos a les comarques lleidatanes des que es va posar en marxa l’abril del 2021. D’aquest total, 26 casos es van produir l’any passat i 35 en el que va de 2022. La majoria són per maltractament (45%), per violència masclista (29%) i per assetjament entre alumnes (12%).

També hi ha hagut dos casos relacionats amb la salut mental. La unitat no només atén casos en l’àmbit educatiu, que són el 42%, sinó també qualsevol situació de violència que hagi viscut un alumne fora del centre, com pot ser l’àmbit familiar, que són el 47% dels casos a la demarcació. En el conjunt de Catalunya, la unitat de suport a l’alumnat en situació de violència ha atès un total de 1.377 casos.Quan una víctima avisa la unitat, entra en contacte amb un professional de la USAV i rep acollida per part d’un tècnic d’igualtat.

Després de la primera intervenció, s’ofereix atenció psicològica al centre i s’actua a través de la direcció i amb el suport per part de la inspecció educativa. En funció del tipus de violència que la víctima posa en coneixement, el cas es treballa en l’àmbit educatiu, però també en coordinació amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en l’abordatge i seguiment dels casos. Si és necessari també s’informa els Mossos d’Esquadra i el departament de Salut per als temes relacionats amb la salut mental.

En funció del tipus de violència s’activen els diferents protocols d’Educació, que poden abordar assetjament, ciberassetjament, conductes d’odi i discriminació o assetjament escolar a persones LGTBQ+, entre d’altres.En aquest sentit, la directora general d’Alumnat, Ruth Ribas, va assegurar la setmana passada durant una compareixença al Parlament que s’està treballant en la revisió d’aquests set protocols existents per unificar-los i fer més entenedor i senzill què cal fer en cas de violència. També va dir que, juntament amb el departament d’Interior de la Generalitat, s’està revisant el Protocol de Prevenció, detecció i Intervenció de processos de radicalització als centres educatius (Proderai). Segons va explicar Ribas, l’objectiu és que aquest protocol d’actuació pugui atendre “qualsevol indici de radicalització extrema”.

Un web per denunciar casos i acompanyar les víctimes

La Generalitat va posar en marxa al juny UsApps, un web de denúncia de les situacions de violència als centres educatius. Es tracta d’una eina per a l’alumnat i la comunitat educativa que ofereix suport i acompanyament en el procés de denúncia per part de professionals especialitzats en violències. L’app està disponible en set llengües –català, aranès, anglès, urdú, àrab i xinès– i dirigeix diferents preguntes sobre situacions viscudes, ja sigui en primera persona o en altres.

A l’acabar, ofereix a l’usuari poder contactar amb la USAV. Del total de casos rebuts a través de l’aplicació UsApps, un 92 per cent són comunicats per la família o l’entorn i només un 8 per cent per la mateixa víctima. D’altra banda, al detectar un augment de les autolesions per part de l’alumnat, Educació i Salut han elaborat recentment una guia per abordar les conductes suïcides a les escoles i instituts.

tracking