El 16% dels lleidatans van prendre l'any passat psicofàrmacs durant sis mesos o més

El 16% de la població de la regió sanitària de Lleida (les comarques del pla) va prendre psicofàrmacs durant sis mesos o més el 2021, mentre que en el conjunt de Catalunya aquest percentatge va ser una mica més baix, amb un 15,5%. Així doncs, gairebé un de cada sis lleidatans va prendre regularment aquests medicaments, com antidepressius o ansiolítics, que actuen sobre el cervell. Ho reflecteix el Pla de Salut de Ponent, que destaca que “aquests percentatges augmenten quan l’anàlisi es fa sense tenir en compte la cronicitat de la prescripció, i arriben a gairebé el 21%”.

El vicesecretari del Col·legi de Metges de Lleida, Íñigo Lorente, va destacar que el percentatge del 16% “és molt elevat” i que “en la situació en la qual estem, després d’una pandèmia i al començament d’una crisi, la salut mental es tracta més amb la medicació, però potser hauria de fer-se amb teràpies familiars o psicològiques”. El problema, segons Lorente, és que “la societat demana una solució al moment i val més una pastilla”. Assegura que “si els metges tinguéssim més temps, i no només deu minuts de consulta, podríem fer teràpies perquè coneixem l’entorn del pacient”.

Lorente creu que aquest percentatge s’estabilitzarà perquè “ja s’estan buscant estratègies, com que hi hagi psicòlegs als CAP que facin assistència en grup”. Va assenyalar que “si es reforcés la Primària podríem ajudar més” i explicar des dels mitjans que cal normalitzar l’ansietat, els trastorns adaptatius, perdre la feina o que la parella et deixi perquè són coses normals.Per la seua part, el metge de família i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Eugeni Paredes, va coincidir que el 16% “és una dada dolenta i probablement un indicador d’un problema social”, però va precisar que cal veure la tendència amb el pas del temps. Va dir que les prescripcions d’aquests fàrmacs “han augmentat, en part, per la covid i perquè hi ha menys recursos no farmacològics”.

Creu que “hi ha més prescripció mèdica que patologia psiquiàtrica, de forma que aniria bé fer un abordatge multidisciplinari i no tant farmacològic, més centrat en la gestió de les emocions des d’una perspectiva salutogènica [disciplina centrada en l’origen de la malaltia i els seus factors de risc]”. Pel seu costat, la presidenta del Col·legi d’Infermeria, de Lleida, Mercè Porté, va indicar que és possible “que aquestes receptes vagin en augment perquè la població envelleix i hi ha molts avis sols que tractem amb fàrmacs”. Tot i així, va destacar que la salut mental afecta tothom i que “el que fem és medicalitzar-la, quan s’hauria de desmedicalitzar amb tècniques”.