Francisco Caamaño: «L'actual delicte de sedició ens manté en un altre temps»

Francisco Caamaño és catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de la Corunya i va ser lletrat del Tribunal Constitucional, però sobretot és conegut perquè des de principis del 2009 fins a finals de 2011 va ser ministre de Justícia en l’últim Govern Zapatero. Aquesta setmana va fer una xarrada a la UdL sobre independència judicial i, en aquesta entrevista, defensa derogar l’actual delicte de sedició, encara que qüestiona el moment, i insta a abordar la reforma de la Constitució, afirmant que ha de deixar de ser considerada intocable 

Com valora la llei del ‘només sí és sí’? Realment facilita la rebaixa de penes per abusos sexuals o hi ha una interpretació masclista per part d’alguns jutges?

Quan com en aquest cas el legislador uneix dos tipus penals diferents, és inevitable que algú es quedi en la línia de baix i altres en la de dalt. És veritat que això s’arregla amb una disposició transaccional ben feta, i segons la meua opinió la llei no ha estat fina a l’hora d’articular això, però tampoc vol dir que sigui una cosa desenraonada. És conseqüència d’un principi democràtic: aplicar la llei penal més favorable als que compleixen penes. Els jutges interpreten la llei i alguns consideren que tal com ha quedat la del només sí és sí, algunes persones es beneficien de l’efecte acordió i tenen una rebaixa. Ha generat molt debat, també perquè la reacció d’algun membre del Govern criticant amb duresa els jutges no va ser afortunada. El que has de fer és revisar el teu treball i veure com es poden facilitar interpretacions en una determinada direcció.

Com ho solucionaria, vostè?

Primer cal veure el que diu el Suprem. I [si hi ha rebaixa de penes] reconeixeria que no ho he fet bé, no només jo com a Govern, que hi té una part de responsabilitat, però els diputats van poder esmenar-ho, i hi ha lletrats de les Corts i assessors jurídics. Ho rectificaria com més aviat millor, pel procediment de lectura única.

Comparteix l’opinió de la ministra d’Igualtat que hi ha jutges que interpreten la llei de forma masclista?

No. Les lleis, i n’he fet unes quantes, una vegada estan aprovades pel BOE són dels espanyols, tot espanyol és intèrpret de la llei.

El Govern central assegura que deroga el delicte de sedició per equiparar el Codi Penal al d’altres països europeus.Ho veu necessari?

Cal canviar-lo. Aquest delicte, tal com està en el Codi Penal, ens manté en un altre temps. El problema no crec que sigui tant tècnic com d’oportunitat. Probablement, quan el president del Govern va dir fa temps que preveia fer-ho era el moment, i no ara amb els pressupostos. També cal resoldre aquesta espècie de delicte de malversació per omissió fruit de la jurisprudència del Suprem. Condemnar persones per malversació encara que no han malversat, però van permetre que d’altres sí que ho fessin, no està amb claredat en el Codi Penal, és fruit d’una interpretació que no qüestionaré, però o ho poso en la llei o dic que no hi és.

Els independentistes afirmen que els jutges fan una interpretació política de la llei per perseguir-los.

Interpreten la llei el millor que poden en funció del cas. És inevitable que hi hagi assumptes on té conseqüències polítiques, però no crec que en general els jutges facin interpretacions des de la política.

Veu necessari desjudicialitzar el conflicte polític que afecta Catalunya?

Sens dubte, però per a això també cal respectar la legalitat. A Espanya, totes les opcions polítiques, inclòs l’independentisme, són lliures, però és molt difícil interaccionar des de l’independentisme i no xocar amb les lleis. Cap estat del món ni cap democràcia admet la possibilitat que perquè algú vulgui ser independent pugui ser-ho fàcilment, es trobarà amb un dret pensat per defensar la integritat de l’Estat.

Llavors, no és possible aconseguir la independència per la via legal?

És possible amb una reforma de la Constitució. És molt llunyana i difícil, però possible. Ara, no em puc sorprendre que els jutges facin una interpretació de la llei no independentista, l’estrany seria el contrari.

Si, com vostè diu, el Consell General del Poder Judicial no és poder judicial, sinó que aquest l’exerceixen els jutges, i només serveix per als ascensos i sancions, per què hi ha tanta polèmica sobre la seua renovació i no se suprimeix?

Perquè no podem reformar la nostra Constitució. Tenim una patologia que no es toca i ja va sent hora que es toqui. Caldrà començar-lo a dir-ho en veu alta i a molta gent a veure si en prenen nota.

Per què és tan intocable?

Perquè quan es va redactar la presumíem que no tenia clàusules d’invariabilitat. Hi ha constitucions com l’alemanya que diuen que això i això no es pot reformar mai. La nostra no, però té dos procediments de reforma, un de parcial i senzill i un altre d’agreujat, i aquest és com una clàusula d’impossible reforma. El seu inici ha d’aprovar-se a les Corts per amplísima majoria, i llavors es dissolen i les noves decidiran si segueixen o no. Si ets el president del Govern i acabes de guanyar les eleccions, t’arriscaràs a plantejar la reforma de la Constitució i dissoldre les Corts? Algun dia haurem de fer una petita trampa i a través del procediment senzill canviar l’agreujat per poder per fi reformar la Constitució.

Per què els jutges que ocupen les altes instàncies estan tan catalogats com a conservadors i progressistes? Sembla que cap pugui desmarcar-se de cada sector en una sentència.

Què és el més natural en el dret? Que no hi hagi aquests alineaments. Quan van ser nomenats els magistrats del primer Tribunal Constitucional, UCD i PSOE van pactar que el seu president seria Aurelio Menéndez. Però els magistrats, en un gest d’independència que els honra van dir: “Votarem, i ho serà qualsevol menys tu.” El seu president va ser García Pelayo i Menéndez va dimitir. Trobo a faltar aquests gestos. Què és això que ens elegeixin el president del Constitucional quan ho han de fer els seus magistrats. Ni els partits ho haurien de fer ni els tribunals prestar-s’hi. Necessitem veure, com hi va haver en alguns moments al Suprem i el TC, jutges que unes vegades estan amb els conservadors i altres amb els progressistes. Però els últims anys, si no hi ha aquest alineament, ho sembla i molt, i la justícia ha de ser com la dona del Cèsar.