Concurs de mèrits per convertir en funcionaris 12.859 interins d'Educació
Unes 3.000 sil·licituds haurien estat presentades per docents de les comarques de Lleida
Imatge d'arxiu d'una aula buida.
El concurs de mèrits convocat per Educació per convertir en funcionaris els titulars de 12.859 places docents ocupades per interins o substituts va rebre 36.000 sol·licituds, gairebé tres per cada plaça, segons fonts sindicals. D’aquestes, com a mínim unes 3.000 haurien estat presentades per docents de les comarques de Lleida.
Aquest procediment, de caràcter excepcional, permet adquirir l’estatus de funcionari sense haver de passar per unes oposicions, i s’emmarca en el procés d’estabilització de places en totes les administracions públiques de l’Estat. La majoria de les places es reparteixen entre el cos de professors de Secundària, amb 6.285, i el de mestres, amb 5.683. L’allau de presentats es deu al fet que únicament cal tenir les titulacions exigides i no és necessari acreditar cap temps mínim d’exercici de la docència.
A l’hora de valorar els mèrits, aquest últim aspecte sí que compta, ja que l’experiència es valora amb un màxim de 7 punts. Hi ha un màxim de tres punts més per formació acadèmica i un altre màxim de cinc que inclou les fases d’oposicions superades des del 2012 (2,5 punts per a cada una i un límit de dos fases) i els cursos de formació permanent.Per la seua part, la Plataforma d’Interins Docents de Catalunya va impugnar el concurs de mèrits al considerar que l’experiència no té prou pes per garantir l’estabilitat dels actuals interins. El lletrat de la plataforma va indicar que compta menys del 60%, quan hauria de ser com a mínim el 70 per cent, que només valoren un màxim de deu anys treballats i que si un interí en té en diverses especialitats només li’n compta una, la que elegeixi, sense acumular els anys de les altres.
La concertada denuncia que està infradotada per Educació
Els centres concertats consideren que aquesta mesura és “una mostra més de la falta de recursos amb què l’administració dota” aquest sector. Recorden que estan “infrafinançades i per això un 40% del cost l’han d’assumir les famílies” i asseguren que escolaritzen alumnes amb necessitats educatives especials sense disposar dels mateixos recursos que la pública. La responsable d’un col·legi concertat va apuntar que no tenen tècnics d’educació infantil ni mestres d’educació especial, tret que els financin ells mateixos.
També va destacar que Educació proporciona ordinadors a tots els alumnes en centres públics mentre que a la concertada només ha aportat una subvenció. En aquest sentit, la directora d’una altra escola va assenyalar que per aconseguir recursos han de concursar per obtenir una subvenció, mentre que la Generalitat dota directament la pública. Va dir que no els han ofert la reducció horària.
