Els col·legis i instituts públics de Lleida guanyaran 254 docents al gener

Els col·legis i instituts públics de Lleida disposaran a partir del gener de 254 docents més a l’entrar en vigor l’aplicació de la reducció en una hora de la jornada lectiva setmanal dels mestres de Primària i els professors de Secundària. Aquesta xifra pot patir alguna variació perquè aquest increment correspon a dotacions, no a professionals.

Així, per exemple, n’hi pot haver una que l’ocupin dos docents a mitja jornada cadascun. Del total, 218 seran per als centres de les comarques del pla i els 36 restants, per als del Pirineu. L’increment global de la plantilla s’atansarà al 5%, ja que actualment els centres públics de Lleida compten amb 5.504 docents.

Educació va proposar aquesta reducció d’una hora lectiva setmanal als docents (seran 23 de setmanals a Primària i 18 a Secundària), així com la incorporació de 3.566 de nous a tot Catalunya, perquè els sindicats desconvoquessin les vagues previstes per a l’inici d’aquest curs per reclamar la reversió de les retallades. No obstant, als centres no els està resultant fàcil aplicar aquest canvi amb el curs començat i preferirien deixar-ho per a l’inici del vinent. El departament va plantejar una sèrie d’orientacions com intentar no substituir tutors ni mestres especialistes i que que els nous docents s’encarreguin dels desdoblaments de classes o d’optatives trimestrals.Alguns centres han organitzat votacions en les quals majoritàriament el claustre de professors es va decantar per no remodelar els horaris a mig curs.

El director d’un institut va assenyalar que només retallaran horaris a docents que ara en fan més del compte i desdoblaran grups o activitats de reforç. El responsable d’un altre centre va remarcar que els nous professors serviran per rebaixar la ràtio en algunes assignatures. Els centres apunten que aquesta reducció resulta encara més complicada a l’FP, perquè en ocasions falten especialistes que puguin cobrir aquella hora.

Alguns van indicar que aplicaran la reducció en funció de les necessitats manifestades per cada professor i, en general, reforçaran la codocència i l’atenció a grups amb necessitats de suport.

Concurs de mèrits per convertir en funcionaris 12.859 interins

El concurs de mèrits convocat per Educació per convertir en funcionaris els titulars de 12.859 places docents ocupades per interins o substituts va rebre 36.000 sol·licituds, gairebé tres per cada plaça, segons fonts sindicals. D’aquestes, com a mínim unes 3.000 haurien estat presentades per docents de les comarques de Lleida.

Aquest procediment, de caràcter excepcional, permet adquirir l’estatus de funcionari sense haver de passar per unes oposicions, i s’emmarca en el procés d’estabilització de places en totes les administracions públiques de l’Estat. La majoria de les places es reparteixen entre el cos de professors de Secundària, amb 6.285, i el de mestres, amb 5.683. L’allau de presentats es deu al fet que únicament cal tenir les titulacions exigides i no és necessari acreditar cap temps mínim d’exercici de la docència.

A l’hora de valorar els mèrits, aquest últim aspecte sí que compta, ja que l’experiència es valora amb un màxim de 7 punts. Hi ha un màxim de tres punts més per formació acadèmica i un altre màxim de cinc que inclou les fases d’oposicions superades des del 2012 (2,5 punts per a cada una i un límit de dos fases) i els cursos de formació permanent.Per la seua part, la Plataforma d’Interins Docents de Catalunya va impugnar el concurs de mèrits al considerar que l’experiència no té prou pes per garantir l’estabilitat dels actuals interins. El lletrat de la plataforma va indicar que compta menys del 60%, quan hauria de ser com a mínim el 70 per cent, que només valoren un màxim de deu anys treballats i que si un interí en té en diverses especialitats només li’n compta una, la que elegeixi, sense acumular els anys de les altres.

La concertada denuncia que està infradotada per Educació

Els centres concertats consideren que aquesta mesura és “una mostra més de la falta de recursos amb què l’administració dota” aquest sector. Recorden que estan “infrafinançades i per això un 40% del cost l’han d’assumir les famílies” i asseguren que escolaritzen alumnes amb necessitats educatives especials sense disposar dels mateixos recursos que la pública. La responsable d’un col·legi concertat va apuntar que no tenen tècnics d’educació infantil ni mestres d’educació especial, tret que els financin ells mateixos.

També va destacar que Educació proporciona ordinadors a tots els alumnes en centres públics mentre que a la concertada només ha aportat una subvenció. En aquest sentit, la directora d’una altra escola va assenyalar que per aconseguir recursos han de concursar per obtenir una subvenció, mentre que la Generalitat dota directament la pública. Va dir que no els han ofert la reducció horària.