L'hospital Santa Maria, centenari

El juny de l'any que ve es compleixen cent anys de la primera pedra de l'actual hospital Santa Maria, que va 'rellevar' el que des del segle XV allotjava l'edifici que ara és la seu de l'IEI. El centre vol celebrar-ho perquè la ciutadania entengui que sense aquest hospital no se sostindria la sanitat de la província. Va començar amb 48 empleats i ara en té un miler.

L’actual hospital de Santa Maria complirà el 14 de juny del 2023 el centenari de la col·locació de la primera pedra, després que la Diputació n’hagués aprovat la construcció per substituir l’històric hospital que funcionava des del segle XV a l’actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).

Aquest edifici era de propietat municipal, però la Diputació es responsabilitzava de l’atenció sanitària a les persones sense recursos. El 1910 es va constatar que l’hospital es trobava en un estat lamentable, ja que no hi havia sala d’operacions ni de radiografia i la higiene era defectuosa, entre altres deficiències, per la qual cosa es va recomanar tancar-lo. Davant d’aquesta situació, Diputació i Paeria van firmar a finals del 1914 un acord pel qual la primera assumia la titularitat de l’hospital, perquè la ciutat en pogués tenir un de nou en condicions, a canvi de la cessió d’una parcel·la municipal i de determinades contraprestacions.

Un dels punts establia que la Diputació enderrocaria l’antic hospital i en conservaria només el claustre i la portada, però, per sort, aquesta joia del gòtic civil català es va acabar salvant de la demolició. I pel que fa al nou, es va triar l’emplaçament després de descartar-ne un altre entre la Panera i la plaça Cervantes. Entre la firma del conveni i l’inici de les obres van passar vuit anys i els treballs van durar cinc més, fins al 1928, encara que el centre ja s’havia estrenat parcialment el 1926.

L’hospital va començar amb 48 treballadors, quan ara són 1.000, i un pressupost de 168.800 pessetes (1.014,508 euros). Tenia un pavelló amb la porteria, els lavabos, la sala de professors mèdics, la direcció, sala del metge de guàrdia, infermeria de nenes i una altra de nens, sala d’intervencions quirúrgiques, armari de la roba, el laboratori general, farmàcia, sala d’espera i el consultori de pediatria i d’urologia, menjador, infermeria d’urologia i el departament de prostitutes. Hi havia pavellons diferenciats per a dones i homes, cel·les de pagament i cambra de delirants, així com una casa d’operacions, un pavelló destinat als contagiosos, un edifici-habitació de les Germanes de la Caritat –que fins fa uns deu anys encara eren a l’hospital–, una capella, un pavelló de cuina i rebost, un pavelló de desinfecció i un altre de cadàvers i sala d’autòpsies.

La calefacció, l’electricitat i la lluminositat, així com el correcte subministrament d’aigua, van fer que fos un hospital modern per la seua època.Un dels pacients més il·lustres en aquests cent anys ha estat l’escriptor George Orwell, que el maig del 1937 va resultar ferit en la Guerra Civil quan combatia enrolat a les Brigades Internacionals i va passar sis dies al Santa Maria. Vuitanta-dos anys després, el 2019, els jardins de l’hospital van ser batejats amb el seu nom.El departament de Salut i Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), titular de l’hospital, impulsen la commemoració del centenari per traslladar a la ciutadania que “sense el Santa Maria no se sostindria l’assistència sanitària de la província”, segons el president de GSS, Ramon Farré. L’historiador i periodista Josep Ramon Ribé publicarà un llibre sobre aquests cent anys de l’actual centre, la trajectòria del qual reflecteix l’evolució de la sanitat a Lleida.

Centre de referència en salut mental per a tota la província

“Volem reconèixer la feina de tanta gent que ha sostingut la salut de la majoria de la població més desfavorida, perquè sinó no ho hauria fet ningú”, afirma el president de GSS, Ramon Farré. Destaca que ara és un hospital universitari de primer nivell i “essencial per a la salut de Lleida i de fora de la ciutat”. Per això, diu que “hem de solidificar-lo o la seua història té el risc de perdre’s”.

El llibre que es publicarà recollirà tota la memòria escrita, gràfica i oral. Farré també posa èmfasi en el fet que l’hospital “va protagonitzar una gran transformació en l’atenció a la salut mental” i que ara és el centre de referència d’aquest àmbit. En aquest sentit, apunta que “serà vital continuar transformant-nos, així com actualitzar l’hospital amb la tecnologia més capdavantera”.

Per la seua part, la directora del centre, Teresa Rodríguez, recorda que va ser el 1992 quan el Santa Maria va passar a formar part de GSS i ens van donar l’encàrrec d’atendre la salut mental i la sociosanitària”. Afirma que “aquest any donarem 6.000 altes quirúrgiques”. Assenyala que és una atenció que l’Arnau no podria assumir i que l’aliança estratègica entre aquests dos centres és indispensable per a l’assistència sanitària a la població.

Així mateix, explica que el 2022 han fet 64.000 primeres visites i 60.000 de successives. Al marge de l’hospital, Rodríguez subratlla que des del 2010 GSS gestiona la residència Balàfia 1 i des del 2017, Balàfia 2. Finalment, indica que un dels objectius de l’hospital és disposar de la millor tecnologia possible per ser atractiu per als professionals joves. “Sinó, no vindran”, conclou.