CIÈNCIA EQUIPAMENTS
La UdL estudiarà tumors humans en ratolins
Injectant als animals cèl·lules del càncer concret per personalitzar tractaments || En una zona de l'estabulari
L’estabulari, el macrolaboratori de la Universitat de Lleida per investigar amb rosegadors, preveu habilitar una zona amb encara més bioseguretat que la que disposa actualment per poder fer estudis amb cèl·lules humanes per investigar, per exemple, tractaments contra el càncer. La directora del centre, Carme Piñol, va explicar que amb aquest equipament es podran injectar en un ratolí cèl·lules extretes del tumor d’una persona perquè desenvolupi aquest mateix tipus de càncer i així poder provar quin és el tractament i el medicament idoni en cada cas. És a dir, l’objectiu és poder aplicar medicina personalitzada per a un tumor concret perquè no tots responen igual al mateix tractament.
No obstant, va indicar que per portar a terme aquest projecte necessiten obtenir primer el finançament necessari. Actualment, a l’estabulari hi ha una vintena d’investigacions en marxa, de les quals sis són sobre diferents tipus de càncer, com el d’endometri o de pell (melanoma), així com la producció de metàstasi en diversos tumors diferents per reduir-ne la disseminació. També n’hi ha altres sobre malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i sobre l’ictus, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i l’atròfia muscular espinal, entre d’altres.
L’equipament disposa d’un total de 5.041 ratolins, dels quals 4.078 tenen una modificació genètica per estudiar malalties concretes, i 83 rates. Tenen la mateixa alteració d’una proteïna o gen que les persones i representen un model per estudiar malalties i aplicar tractaments
Les investigacions van continuar sempre durant la pandèmia
La directora de l’estabulari va indicar que durant els moments més crus de la pandèmia de coronavirus van poder seguir treballant en les seues investigacions amb els animals perquè no van tenir baixes significatives entre el personal. Va explicar que van treballar dividits en dos grups, de manera que sempre n’hi hagués un de disponible en cas de contagi de l’altre, i van extremar les desinfeccions. Va remarcar que sempre van tenir accés als ratolins, no com va passar en altres centres, “en els quals es va haver de sacrificar-los”, va assegurar.