AEM, camp comprat a trossos

La Paeria ha aconseguit tancar la compra d’una de les dos terceres parts del camp de futbol de l’AEM, els titulars del qual havien recorregut davant dels tribunals l’expropiació efectuada el 2016. Llavors, l’anterior equip de govern municipal, amb l’aval del Jurat d’Expropiació de Catalunya, va consignar 67.500 euros per a cadascun dels dos propietaris. Els dos van recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l’any passat va resoldre que, encara que era correcte valorar la parcel·la com si estigués dedicada al cultiu de fruiters, a l’estar en sòl rústic, calia canviar un barem, la qual cosa encaria l’expropiació.

Un dels amos va recórrer de nou davant del Tribunal Suprem, mentre que l’altre no, i aquest últim i la Paeria han arribat a un acord amistós. Segons fonts municipals, l’import acordat és de 114.403,13 euros. Aquest pacte va tenir lloc poc abans que el Tribunal Suprem resolgués el recurs de l’altre titular, que reclamava una mica més de 382.000 euros per la seua tercera part al considerar que el sistema de valoració com a parcel·la de fruiters era incorrecte i que s’havia de valorar en funció del seu ús per a l’activitat esportiva.

El Tribunal Suprem no li va donar la raó respecte a la quantitat reclamada, però sí respecte al sistema de valoració, i va sentenciar que cal reiniciar l’expropiació, i va destacar que aquesta parcel·la s’utilitza com a camp de futbol des de fa més de cinquanta anys. Amb tota probabilitat, l’import final serà més baix que el que reclamava la propietària, però més alt que el que ha abonat ara la Paeria per l’altra tercera part. Tot això quan ja s’han complert disset anys des que el llavors alcalde Àngel Ros firmés l’adquisició de la primera tercera part del camp a un dels germans Recasens per 104.305 euros.

Que la parcel·la del camp de futbol de l’AEM estigués repartida en tres propietats obeeix al fet que el que era el seu titular únic, Josep Recasens, va morir sense hereus directes, per la qual cosa els seus tres germans van aconseguir la copropietat indivisa, d’acord amb la llei de Successions.

El Josep era el que en el seu dia havia cedit al club en usdefruit durant 25 anys i a canvi de cinc-centes pessetes anuals l’ús i gaudi de les instal·lacions, amb la idea que en el futur acabessin sent de propietat municipal. Al final, aquesta última premissa es complirà, però amb uns quants anys de retard i amb un cost per a les arques municipals bastant superior al previst inicialment.