Dos peticions més de reducció de pena per la llei del “només sí és sí” a Lleida

L’Audiència de Lleida ha rebut aquesta setmana dos noves peticions d’advocats d’agressors sexuals perquè rebaixi la condemna dels seus clients en aplicació de l’anomenada llei del “només sí és sí”, segons van informar fonts judicials. D’aquesta forma, ja són cinc les sol·licituds que ha d’estudiar el tribunal després de les dos primeres que es van rebre a finals del mes de novembre, com va avançar SEGRE, una tercera que es va incorporar la setmana passada i aquestes dos noves. El tribunal ha començat a revisar les condemnes, ja que no aplicarà la rebaixa de forma automàtica.

La llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual va tirar endavant arran de la polèmica sentència de La Manada que va considerar abús sexual la violació grupal a una jove als Sanfermines l’any 2016. Estableix que tot acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense consentiment és una agressió sexual. Recull presó d’un a quatre anys per al tipus bàsic d’agressió sexual.

Si hi ha penetració, la pena anirà dels quatre als dotze anys i, en cas d’agreujants, es castigarà amb penes de fins a quinze anys. Al conjunt de l’Estat, ja són més de mig centenar els procediments per violació en què s’ha reduït la pena.No obstant, advocats i entitats feministes defensen com a “necessària” la reforma per augmentar la protecció de les víctimes i apostar per la prevenció i fan una crida a mirar més enllà de la possible reducció d’algunes penes centrant-se en la reparació més que en la repressió penal. Des de la comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, van assenyalar fa uns dies a aquest diari que les revisions de sentències en les quals s’han reduït les penes a condemnats per delictes sexuals o fins i tot s’han eliminat es deuen a tres raons.

La primera és perquè bona part dels delictes preveuen penes inferiors per als mateixos fets, en alguns casos la pena mínima és inferior i en altres, es redueix el límit màxim. La segona, la situen a la Constitució, que contempla la retroactivitat de les lleis que afavoreixin el reu. Finalment, la llei no recull un règim transitori que impedeixi o limiti els seus efectes en el temps.