Les ciutats obligades a zones de baixes emissions hauran de tenir objectius a 2030
Distribució de les càmeres de la ZBE de Lleida
El Consell de Ministres ha aprovat el reial decret que regula les Zones de Baixes Emissions (ZBE) –en les quals es restringeix l’accés als vehicles més contaminants– i en el qual estableix que les ciutats obligades a tenir aquestes àrees, com el cas de Lleida, hauran de fixar també objectius de reducció d’emissions a 2030. La Llei de Canvi Climàtic, aprovada el 2021, va establir que els territoris insulars i les ciutats de més de 50.000 habitants i aquelles de més de 20.000 que superin determinats valors de contaminació havien de comptar amb ZBE abans de 2023.
El març d’aquest any, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar l’ordenança de l’Ajuntament de Barcelona de desembre de 2019 que va aprovar la ZBE, després de la qual cosa el Govern espanyol va anunciar un reial decret que regularia el seu disseny a fi d’evitar nous revessos judicials. Així, la norma aprovada aquest dimarts estableix els requisits mínims que han de complir aquestes zones, aportant seguretat jurídica a particulars i empreses mitjançant una legislació homogènia a tot el territori nacional, han subratllat des del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Per a això, defineix uns objectius concrets i quantificables en l’àmbit de les ZBE i estableix els requisits mínims que han de complir en aspectes clau com: extensió, delimitació o condicions d’accés. Les ZBE hauran de contribuir a millorar la qualitat de l’aire i mitigar el canvi climàtic i es velarà perquè les mesures associades al compliment d’aquestes finalitats promoguin, al seu torn, el compliment dels objectius de qualitat acústica, impuls del canvi modal i promoció de l’eficiència energètica en l’ús del transport.
PROTEGIR LA SALUT I LLUITAR CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC
Respecte a la qualitat de l’aire, els projectes de ZBE hauran de comportar una millora respecte de la situació de partida. Com a finalitat última, hauran de complir les directrius de l’Organització Mundial de la Salut sobre la qualitat de l’aire de 2021, que recull els nivells de qualitat de l’aire recomanats per a la protecció de la salut pública. Respecte als objectius de mitigació del canvi climàtic, les entitats locals hauran de definir objectius mesurables i quantificables de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al 2030 a les ZBE. Aquests hauran de ser coherents amb les metes de reducció d’emissions establerts pel Plan Nacional Integrado d’Energia i Clima (PNIEC), en particular amb el de reduir l’ús del vehicle privat motoritzat davant la resta de modes de transport. Sempre que es garanteixi el compliment d’aquests objectius, es permetrà l’accés excepcional de vehicles contaminants per raons justificades com, per exemple, aquells amb els quals es prestin serveis públics bàsics (serveis d’emergències, recollida d’escombraries, etc...).
PUNTS DE RECÀRREGA I MILLORES EN EDIFICIS
El reial decret estableix a més que les entitats locals hauran de facilitar la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica o subministrament de combustibles nets, com l’hidrogen. A més, preveu que puguin introduir mesures complementàries al sector de l’edificació, com a substitució de sistemes de calefacció, rehabilitació energètica eficient o el foment de sistemes de climatització sense emissions. De la mateixa manera, es podran incorporar intervencions en zones urbanes de caràcter adaptatiu, com les orientades a atenuar l’efecte d’illa de calor o l’augment de zones verdes urbanes amb espècies adaptades.
D’altra banda, preveu el règim sancionador aplicable, remetent la normativa de trànsit a aquests efectes i un període transitori de quatre anys per a l’adaptació a la nova norma dels projectes de ZBE establertes anteriorment a la seua entrada en vigor. Moltes de les ciutats obligades a comptar amb ZBE encara no en disposen i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) havia demanat al Govern espanyol d’ampliar fins 2024 l’obligació davant de la tardança en l’aprovació del reial decret que fixarà els requisits mínims que havien de complir. Entre les grans ciutats que sí que compten amb aquestes zones, destaquen Madrid i Barcelona, encara que aquestes s’han mostrat insuficients per aturar els problemes de qualitat de l’aire que presenten aquestes ciutats, la qual cosa podria portar sancions per part de la Unió Europea.
