«Amb 50 visites al dia no es pot tractar els pacients»

En quina situació es troba la sanitat catalana per haver de convocar una vaga de dos dies? Portem des de l’any 2010 amb retallades contínues i un maltractament crònic del personal sanitari i la ciutadania. L’impacte de la covid també ha afectat els professionals, que estan més esgotats i desmotivats. Al sortir de la pandèmia hem constatat que res del que ha passat ha servit perquè canviï alguna dinàmica.

Per tant, la frustració augmenta entre els veterans i es genera la sensació de donar per perdut el sistema públic de salut, pels estudiants. A més, aquesta dècada hi haurà una jubilació massiva de tota la generació del baby boom, una despoblació que no tindrà relleu. Hem advertit moltes vegades de la situació, però davant de la falta de propostes i la nul·la preocupació de Salut ens hem vist obligats a fer un cop sobre la taula. El sistema morirà si no sortim a la vaga, i l’administració és l’única responsable.

Què reclamen? Ja hem passat la fase de demanar augments de salari. Necessitem propostes i incentius per fer que l’exercici de la medicina en el sistema de salut pública torni a ser atractiu per als metges en formació, i aconseguir d’aquesta manera retenir el talent. Tenim altres reivindicacions sobre condicions assistencials que no es preveuen en cap conveni. Per tant, necessitem negociar-les de forma directa amb l’administració.

Quines són? S’han de dignificar les consultes i assegurar-ne la qualitat. Conec casos de companys que tenen més de cinquanta visites al dia. D’aquesta manera no poden dedicar més de cinc minuts a cada pacient i moltes vegades no tenen temps ni de llegir-se els historials abans de les visites. Les seues agendes es completen amb fins a deu visites encavalcades la mateixa hora, la qual cosa fa impossible tractar els pacients com es mereixen.

Us ha contactat Salut per intentar desconvocar la vaga? Des de finals de novembre, quan vam anunciar la convocatòria, no hi ha hagut cap contacte formal.

Tenen esperances que s’asseguin a negociar? Estic francament enfadat i frustrat, perquè vam fer la convocatòria al novembre amb l’esperit de donar-los marge per trobar punts d’entesa, però l’administració ha intentat resoldre les nostres reivindicacions mitjançant la negociació d’un conveni que no dona sortida als greus problemes que té el sistema sanitari.

Per què van rebutjar el preacord del conveni SISCAT? Perquè és insuficient i incomplet, i no millorarà les llistes d’espera ni les agendes dels metges d’atenció primària. Atenua determinats greuges retributius, però el sistema sanitari té problemes tan greus que no es poden solucionar només amb mesures econòmiques.

Per què Catalunya és de les comunitats que menys paguen als metges? Té molt a veure amb els pressupostos. La sanitat no representa una prioritat de país per a aquest govern ni per als dels últims anys. Catalunya i Madrid són les últimes comunitats autònomes pel que fa a la inversió per càpita en sanitat. Tot i així, aquí hi ha un gran nombre de patronals, assessors, gestors i gerents. Hi ha assessories jurídiques que cada any s’emporten més d’un milió i mig d’euros en contractes públics, diners que s’haurien de destinar a l’atenció sanitària. És també un problema de gestió. El pressupost català del 2022 es va tancar com el més executat en la història del país, però les llistes d’espera de l’octubre passat també van ser les més altes en la història de Catalunya.

Aquesta situació provoca que els metges se’n vagin de Catalunya? Som al furgó de cua de les retribucions dels metges a nivell de tot Europa, i hi ha hagut un canvi cultural en el sentit que la gent ha perdut la por de sortir del país. I no cal anar fora d’Espanya per trobar més bones condicions. Els metges d’Aragó cobren de mitjana uns 500 euros més al mes. Aquestes ofertes temptadores fan que molts es plantegin anar a l’estranger, a una altra comunitat o a la sanitat privada.

Esperen un gran seguiment de la vaga? Tenim bones sensacions, però la nostra obligació moral seria fer-la encara que no fos així. Pràcticament, tots els professionals estan d’acord que hi ha motius per a la convocatòria d’una aturada. Em preocupa una mica la participació que hi haurà, perquè molts metges estan tan cremats que pensen que ja no val la pena lluitar per la sanitat pública.

Quines mobilitzacions hi haurà? Desgraciadament, creiem que les del 25 i 26 de gener no seran els únics dies de vaga. No serà indefinida, però les mobilitzacions no cessaran fins que la gent ens ho demani o tinguem una solució. Hi haurà un gruix de protestes a Barcelona, però la nostra idea és dissenyar més d’un tipus de mobilitzacions en diferents ciutats del país.

Com afectarà la vaga el sistema sanitari? Entre el caos que ja tenim de base i els serveis mínims que acostumen a ser abusius, el sistema està tan deteriorat que serà inferior a la que hi hauria si funcionés com un rellotge. La nostra idea és que res essencial es vegi perjudicat, però l’administració no es donarà per al·ludida si no hi ha afectacions.

CCOO i SATSE esperen negociar un acord amb Salut

El departament de Salut va anunciar aquest dimecres la creació d’una taula per “harmonitzar les condicions laborals de tots els professionals”, conjuntament amb representants de l’Institut Català de la Salut, patronals i sindicats.

Comissions Obreres indica que “estan centrats a negociar i firmar els acords de l’ICS i el SISCAT”, per la qual cosa de moment no s’afegeixen a la vaga. “Necessitem tranquil·litat i continuïtat política, els consellers duren dos dies”, afirma Maria Àngels Rodríguez, portaveu de Sanitat de CCOO. Afegeix que “el sistema sanitari públic necessita un increment de pressupost per abaixar les jornades, assegurar els descansos entre guàrdies i elaborar plans de xoc per reduir les llistes d’espera, que estan igual que en els moments més durs de la pandèmia”.

La mateixa posició comparteixen des del sindicat d’infermeria SATSE, que “fins a la setmana que ve no podran definir si van a la vaga”. José Luis Giménez, el secretari provincial a Lleida, augura que “el departament intentarà que es desconvoqui perquè si no serà un caos. Tenim un dèficit de personal generalitzat, però especialment agreujat a Lleida”.

Explica que “a Urgències hi ha un col·lapse total i que falten tant metges com infermeres i personal auxiliar. A la província de Lleida hi ha uns 2.400 infermers col·legiats, i en caldrien 1.000 més”, assegura. Acaba afirmant que “s’està intentant portar gent de tot arreu, però és difícil perquè el col·lapse és general. Lleida és un cas més especial perquè és poc atractiva per a la gent, en comparació amb altres províncies.”.