Fuga de metges catalans a causa de les condicions econòmiques i assistencials

El sindicat Metges de Catalunya manté la convocatòria de vaga dels dies 25 i 26 de gener al considerar que “no s’han ofert solucions”. Denuncien la situació límit de la sanitat pública des de les retallades del 2010, agreujadaper la pandèmia. L’aturada coincideix amb la que el sindicat educatiu USTEC ha convocat per als mateixos dies

Els metges catalans són els que menys cobren a Espanya, juntament amb els navarresos. Així ho reflecteixen les dades que cada any publica el Centre d’Estudis del Sindicat Mèdic de Granada. Mostren que Catalunya és la comunitat que menys paga als facultatius de l’atenció primària. El sou net –amb un trienni d’antiguitat i sense comptar les guàrdies ni el complement de carrera professional– va ser de 2.393 euros de mitjana el desembre passat. 

La xifra contrasta amb els 3.081 euros que es van pagar a Múrcia o els 2.805 en una comunitat veïna com Aragó. Quant als metges d’hospitals, Navarra és l’autonomia on menys van cobrar (2.461 euros), seguida d’Andalusia (2.547) i Catalunya (2.572). Les més ben posicionades van ser el País Basc i Múrcia, sense comptar Ceuta i Melilla, on hi ha un complement per residència d’uns 1.000 euros al mes i un tractament fiscal especialA més, Espanya és a la cua d’Europa respecte a les retribucions als facultatius. situació provoca que molts es plantegin exercir en una altra comunitat o país.

Els metges catalans de la Primària són els que menys cobren de l’Estat. Múrcia és on els paguen millor

De fet, a Catalunya el 2021 es van emetre 1.163 certificats d’idoneïtat (el 28% del total d’Espanya) per treballar a l’estranger, la xifra més de l’Estat. Lleida van ser 55. José Ángel Montañés, delegat provincial de Metges de Catalunya, assegura que “fa vint anys la situació era completament oposada. Catalunya era molt atractiva pel prestigi de la seua sanitat, de primera categoria” Indica que l’escenari ha canviat “amb les retallades dels últims deu anys, les condicions laborals i la tensió política”.

Aquesta fuga de metges és una de les raons per les quals al novembre el sindicat Metges de Catalunya va convocar una vaga de facultatius de la sanitat pública i concertada per al 25 i 26 de genermés de 600 metges lleidatans. “Necessitem propostes i incentius perquè l’exercici de la medicina en el sistema de salut pública torni a ser atractiu per als metges en formació”, afirma Xavier Lleonart, secretari general del sindicat. A més, vaticina que en deu anys hi haurà una jubilació de 9.000 metges que no es podran rellevar. A Lleida seran 400, en cinc anys.

El sindicat també exigeix més metges en funció del dèficit en especialitats i de les hores extr de treball. Demanen increments salarials lineals per aproximar la mitjana retributiva a la dels països més propers, així com instaurar la jornada de hores setmanals, que es respectin els descansos mínims i que el volum de les agendes sigui “raonable”.

Les patronals, Comissions Obreres, UGT i el sindicat d’infermeria SATSE van firmar un preacord amb Salut el 23 de desembre per renovar el conveni SISCAT, que engloba els centres públics i concertats. Metges de Catalunya el va rebutjar perquè consideren que només atén criteris economicistes.

“La resta de sindicats considera que la prestació de l’atenció sanitària és una fàbrica de salut. Per tant, discuteixen estrictament en termes empresarials”, opina Lleonart. Fa també més d’un any que els sindicats negocien el nou conveni de l’Institut Català de la Salut, caducat des de 2006.El conseller de Salut, Manel Balcells, va confirmar aquest dimecres que “tenen previst” negociar amb el sindicat abans de l’inici de l’atur, alhora que va anunciar la creació d’una taula de negociació intersectorial.

Metges de Catalunya afirmen que “les sensacions no són bones perquè, de moment, no s’han ofert solucions”.Malgrat els últims acords, els convocants no seran els únics que faran vaga. El sindicat CSIF va anunciar dilluns que se sumarà a l’atur, atenent la “situació límit” que viuen els professionals de la sanitat a Catalunya, que “no han vist cap ament ni intenció de millorar la situació laboral ni professional”. El mateix dia, la Intersindical va donar suport a les mobilitzacions convocades i va sumar el dia 24 a la vaga, just el dia abans “per deixar clar que els problemes en sanitat no afecten un únic col·lectiu”, sinó que el personal d’“infermeria, administració i serveis i facultatius han de sentir-se representats”.