SANITAT PLANTILLA
Denuncien que alguns CAP perdran personal d'infermeria pediàtrica a l'anar-se'n a l'hospital
Sol·liciten a l'ICS que els concedeixi una comissió de serveis perquè puguin seguir a l'Atenció Primària || El cap de Pediatria afirma que “vetllaran perquè no es perdi la seua experiència”
Una cinquantena de pediatres, infermeres i tècniques en cures d’auxiliars d’infermeria han subscrit una carta en la qual reclamen a la gerència de l’Institut Català de la Salut (ICS) que permeti a infermeres que treballen en Pediatria en Centres d’Atenció Primària (CAP) de Lleida romandre-hi en lloc d’incorporar a l’Atenció Hospitalària, on han obtingut places. D’aquesta manera, consideren que si deixen els seus llocs es ressentirà l’atenció pediàtrica als ambulatoris, de manera que sol·liciten a l’ICS la possibilitat de concedir comissions de serveis a aquestes professionals en lloc d’haver d’incorporar-se a l’hospital. Aquesta situació deriva del concurs oposició que l’ICS va convocar fa quatre anys per estabilitzar la plantilla tant d’Atenció Primària com hospitalària.
Els denunciants afirmen que els CAP Bordeta-Magraners, Primer de Maig i Balàfia-Pardinyes-Secà, així com altres com el de les Borges Blanques, perdran personal específicament format en aquest àmbit. Així mateix, remarquen que el projecte d’unificar el servei de Pediatria als CAP Onze de Setembre i Eixample també es ressentirà per aquesta qüestió i creuen que amb comissions de serveis que els permetin seguir en l’Atenció Primària aquest projecte podria “començar a treballar en les més òptimes condicions”.Asseguren també que “no hi ha prou facultatius especialistes en Pediatria per poder donar l’atenció de qualitat en temps i accessibilitat que mereix la població infantil-juvenil” i subratllen que “només en treball en equip coordinat amb personal d’infermeria altament qualificat a Pedriatria pot oferir una consulta adaptada a les necessitats actuals de salut de la població”. Per això, demanen a la gerència de l’ICS de Lleida que “treballi proactivament” per atreure pediatres.
Amb tot això, esperen contribuir a revertir la situació actual, que qualifiquen de “molt preocupant”.Per la seua part, el responsable del servei de Pediatria de l’Arnau, Eduard Solé, va recordar que les persones que van participar en el concurs oposició van escollir places en funció de les seues notes. Així, va indicar que interines que treballen en Àrees Bàsiques de Salut han escollit plaça a l’hospital perquè no han pogut optar a una plaça en un CAP, mentre que altres que estan a l’hospital ara aniran a l’Atenció Primària. En tot cas, va subratllar que “des de la direcció clínica vetllarem perquè les persones que saben de Pediatria continuïn treballant en Pediatria, perquè no es perdi la seua experiència”.
No obstant, ni va confirmar ni va descartar oferir comissions de serveis, a l’espera de conèixer exactament com queden les vacants al final del procés. Així mateix, fonts de l’ICS van recalcar que els CAP no quedaran “desproveïts” d’infermeres especialistes en Pediatria i que estudiaran una solució si en algun cas concret comporta algun “problema”. Respecte a la falta de pediatres, van reconèixer que aquesta situació ocorre tant a Lleida com a tot l’Estat i van apuntar que treballen per incorporar-ne més oferint a aquests professionals que puguin treballen tant en ambulatoris com a l’Arnau
Alerten també que falten pediatres, cosa que l’ICS reconeix i diu que treballa per incorporar-ne més
El Defensor del Pacient va rebre l’any passat 37 denúncies per presumptes negligències mèdiques en centres sanitaris de Lleida, sis menys que les registrades el 2021, fet que suposa un descens del 7,5 per cent, segons la memòria anual presentada ahir per aquesta entitat.
El 2020 van ser 40 i el 2019, l’últim any abans de la pandèmia, 52. Lleida és la província catalana amb menys denúncies presentades davant del Defensor del Pacient, ja que a Girona van ser 66; a Tarragona, 150, i 1.368 a Barcelona.A tot l’Estat, va rebre un total de 13.611 queixes, 455 més que l’any anterior, de les quals 699 es van relacionar amb la mort dels pacients, 71 més. Segons aquesta associació, la Comunitat de Madrid continua sent la més denunciada amb 3.495 casos, dels quals 175 amb resultat de defunció.
El sindicat Metges de Catalunya (MC) reclama “mesures contundents i concretes” a Salut de cara a la reunió de demà en la qual abordaran les dos jornades de vaga que el sindicat ha convocat els dies 25 i 26. L’organització espera que la reunió sigui productiva i “suposi un pas endavant, si no definitiu almenys significatiu, per evitar una dilatació del conflicte que no desitja cap de les dos parts”. El sindicat considera que el departament “ha dilapidat els dos mesos de negociació” que va oferir des de l’anunci de convocatòria de vaga.
Per la seua part, el conseller de Salut, Manel Balcells, espera “voluntat d’arribar a acords” i un diàleg “franc i obert”.En un altre ordre de coses, les conselleries de Salut i Drets Socials, l’ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les quatre diputacions catalanes van firmar un acord per iniciar el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària a set territoris de Catalunya. Així mateix, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va assenyalar ahir que “no gaire tard” es prendrà la decisió d’eliminar l’obligatorietat de l’ús de les mascaretes en els transports públics.
Tecnologia digital a l’Arnau per analitzar biòpsiesEl servei d’Anatomia Patològica de l’Arnau de Vilanova ha substituït el microscopi tradicional per la tecnologia digital per analitzar biòpsies.
Cada any n’estudia una mitjana de 24.000. Xavier Matías-Guiu, cap del servei, destaca que “la tecnologia està canviant els processos assistencials en medicina”. L’anatomia patològica s’encarrega dels diagnòstics amb mostres de teixits o cèl·lules (biòpsies o citologies), utilitzant la imatge macroscòpica i microscòpica, i tècniques moleculars.
El seu paper és molt rellevant en pacients amb càncer.