Brossa que arriba del vàter

Centenars de tones de rebutjos no biodegradables arriben cada any a la depuradora de Lleida. Els residus d’aquest tipus més comuns són tovalloletes higièniques i bastonets per a les orelles, encara que també es recullen burilles, tampons, preservatius, diferents plàstics i mascaretes. L’any passat va rebre 229.000 quilos d’aquest residu, que, al no ser biodegradable, genera un gran problema en el procés de depuració de l’aigua i causa avaries a la maquinària, a més de grans costos.

Les dades de l’any passat constaten que la depuradora va recollir una mitjana diària de 627 quilos. Encara que el volum de residus no biodegradables que es llancen al lavabo és tres tones superior al del 2021 (226 tones), els últims anys s’observa una tendència a la baixa. El pic dels últims vuit anys va ser el 2018, amb 289 tones.

Després va baixar, però el 2020 es va viure un repunt (257 tones) degut a l’inici de la pandèmia. En el període més àlgid es va recollir una quantitat “escandalosa” de guants i mascaretes, segons indica Joan Casanovas, director d’Aigües de Lleida. Explica que “el coronavirus va fer variar totes les tendències, però els últims anys s’observa una estabilització de les quantitats que ens arriben”.

Afegeix que un dels pitjors va ser l’any 2013, quan “es van arribar a acumular 308 tones d’escombraries, que van suposar un sobrecost de 75.000 euros”.Casanovas atribueix les causes d’aquests actes al “desconeixement” de part de la població que no sap que els esmentats residus s’han de llançar al contenidor de rebuig, el gris. També apunta que podria ser un problema de “costum”, sobretot en el cas de les tovalloletes, que funcionen com a substitutives del paper higiènic –que sí que es pot llançar al vàter, ja que es descompon en contacte amb l’aigua– i moltes persones les llancen igualment al lavabo. “Al barrejar-se amb l’aigua, formen una massa sòlida que s’enganxa amb altres residus i pot obturar les clavegueres”, comenta amb referència a les tovalloletes.“Sempre que detectem un mal ús de la xarxa de sanejament avisem l’usuari que la seua acció pot ser sancionable.

En gairebé tots els casos, la gent ho entén i corregeix les pràctiques sense necessitat d’arribar a posar multes”, assegura Casanovas. “Per tant, soc més partidari d’impulsar campanyes de sensibilització que d’aplicar un règim sancionador. D’altra banda, les dades mostren que les campanyes que es promouen des de Catalunya i l’Estat estan fent efecte, però necessitem deixar passar el temps per poder comprovar que el descens de residus no degradables dels dos últims anys no és puntual”, conclou

En el període més àlgid de la pandèmia es va recollir molts guants d’un sol ús i mascaretes

Dos dècades de visites escolars per conscienciar els nens

La depuradora de Lleida porta més de vint anys organitzant visites guiades a les instal·lacions per a grups escolars.

Joan Casanovas considera que són crucials per informar i sensibilitzar els més petits dels perills per a la salut pública que comporta utilitzar el vàter com una paperera. “Una imatge val més que mil paraules”, assegura el director d’Aigües de Lleida, que gestiona la xarxa d’aigües de la ciutat. “Quan venen, els nens poden veure com el paper higiènic es descompon amb l’aigua gràcies a la cel·lulosa.

També mostrem els residus no biodegradables que queden obstruïts als filtres de la depuradora i les seues cares ho diuen tot”, assegura.