Mesura judicial per a trenta-set menors per delictes sexuals el 2022 a Lleida

Un total de trenta-set adolescents van tenir algun tipus de mesura judicial durant l'any passat a les comarques lleidatanes per delictes contra la llibertat sexual. L'augment dels casos ha obert el debat sobre les possibles causes, i els experts posen el focus en la “desinformació” sobre sexualitat i ser internet l'única font d'aprenentatge.

Un total de trenta-set menors i joves van complir l’any passat algun tipus de mesura judicial a les comarques lleidatanes a l’estar implicats en delictes contra la llibertat sexual. Segons assenyalen les dades del departament de Justícia, set d’aquests menors van passar per un centre d’internament i una trentena va complir mesures en medi obert, cosa que inclou, entre d’altres, la llibertat vigilada i programes d’educació social.

Alguns d’aquests trenta menors que l’any passat complien la mesura penal en medi obert podrien haver passat un any abans per algun centre. Segons indica l’última memòria de la Fiscalia de Lleida, el 2021 es van obrir deu diligències a menors per delictes contra la llibertat sexual, nou per abús i un, per agressió, davant els set casos judicials del 2020 i gairebé el doble que fa una dècada. Quant al conjunt de l’Estat, la Fiscalia General de l’Estat apuntava que s’havien triplicat els delictes d’abusos entre menors durant l’última dècada i apuntava a diferents causes.

Entre aquestes, l’augment de l’exposició a la pornografia, cada vegada a edats més primerenques (vegeu el desglossament). Experts consultats per SEGRE reclamen una millor educació tant als col·legis com en el si de les famílies per “guiar” els adolescents en la recerca d’informació sobre la sexualitat i evitar que internet i les xarxes socials siguin la seua única font d’aprenentatge.Sobre aquesta qüestió, Noèlia Serveto, psicòloga i sexòloga clínica del Centre PsiCo Lleida, apunta que les principals fonts a través de les quals reben informació sobre sexualitat els adolescents són de les amistats i internet, per la qual cosa considera que els pares han de ser clau perquè no acabin recorrent a buscar-la només i sols en l’entorn digital. “L’educació integral en sexualitat no hauria de deixar-se tan sols en mans dels centres educatius sinó que pares i mares tenen un paper crucial en el desenvolupament de la salut sexual dels fills”, apunta.

“Han de ser part activa per saber quina informació és la que busquen i ensenyar-los a buscar adequadament per trobar allò que vulguin en pàgines web que continguin un contingut adequat”, apunta.Pel que fa a l’exposició dels menors a la pornografia, Serveto assenyala que internet és la porta d’accés per a molts adolescents en la recerca d’informació sobre sexualitat. “Això ha fet que l’accés al material pornogràfic sigui excepcionalment fàcil i temptador però també poden ser exposats a contingut sexual en línia no desitjat en edats molt primerenques”, afirma. Un contingut inadequat al qual també s’exposen a través de pel·lícules i músiques, alerta la psicòloga, que considera que pot donar una versió “distorsionada” sobre el que són les relacions sexuals i la sexualitat.A la pregunta de si està relacionat aquest consum de pornografia a la possibilitat de convertir-se en agressors sexuals, Serveto apunta que sí.

“Una educació sexual integral beneficiarà la presa de decisions més responsables, permet erradicar creences errònies i mites i també repercuteix en una iniciació més tardana en les relacions sexuals, alhora que combat la violència de gènere”, destaca. Per la seua banda, Vanessa Rodríguez, psicòloga, educadora sexual i professora de la UOC, assenyala que diferents estudis fan referència que més de la meitat dels menors han vist contingut pornogràfic a la xarxa i que aquesta tendència va en augment. “Necessiten l’acompanyament adult per poder obtenir una visió crítica amb la pornografia i entendre que es troben davant d’una ficció”, remarca.

Pel que fa a l’educació, Rodríguez també veu imprescindible la implicació dels pares. “No es tracta de saber-ho tot, sinó d’escoltar les nostres filles i fills, d’obrir vies de comunicació i d’estar disposats a aprendre de forma conjunta”, opina. En aquesta mateixa línia s’expressa Marta Serra, docent de l’institut Josep Lladonosa de Lleida, que destaca la importància de generar espais de reflexió tant a casa com a l’escola.

“Hi hauria d’haver un compromís social amb l’educació sexual. No només ensenyen els professors, també les famílies i els mateixos adolescents tenen moltes coses a aportar en aquest diàleg”, opina Serra, alhora que apunta que “en determinats contextos el sexe continua sent un tema tabú”.

La Fiscalia, preocupada per l’augment de casos en l’última dècada

Els delictes sexuals entre menors van en augment i els agressors, però també les víctimes, tenen edats cada vegada més primerenques.

És el que opina el fiscal de sala coordinador de menors, Eduardo Esteban, que expressa la seua preocupació i alerta de l’impacte que té en aquestes conductes l’accés il·limitat a xarxes socials i a la pornografia. El 2021 es van incoar 2.625 procediments per delictes contra la llibertat sexual amb menors implicats, xifra que suposa el doble que fa deu anys. En aquest sentit, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, fa una crida a la societat a reflexionar.Hi va haver 439 menors condemnats per aquest tipus d’abusos i agressions, un 12,6% més que un any abans i un 5,5% més que el 2019.

Els fiscals alerten, “sense incórrer en cap moralisme”, de la “despreocupació i banalitat amb què s’afronten les relacions sexuals entre adolescents”, de “comportaments altament sexualitzats a edats molt primerenques” associat a un accés precoç a la pornografia des d’“edats impúbers”. Lamentava la Fiscalia que no hi hagi protocols per impedir l’accés dels menors a pàgines web pornogràfiques. “Aquest aprenentatge desviat pot contribuir a l’augment també de delictes sexuals incestuosos”, que es produeixen en el si del nucli familiar.

Així mateix, assenyalen que cada vegada es registren més agressions de menors de 14 anys, que s’han d’arxivar perquè són inimputables. A la Memòria, reconeix a més que la investigació d’aquests delictes no és fàcil i que no són infreqüents les sentències absolutòries per falta de proves o per la concurrència d’un “consum desinhibit d’alcohol i substàncies que fa difícil establir el límit del consentiment”.