Lleida no oblida l'Holocaust

Lleida va homenatjar aquest diumenge les víctimes dels camps de concentració i extermini nazis, es va conjurar per evitar que aquesta barbàrie es repeteixi i va alertar de l’auge de la ultradreta. En l’acte de commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, celebrat davant del monument en record de les víctimes ubicat al carrer Jaume II, van participar familiars de lleidatans deportats, representants de la comunitat jueva, el col·lectiu gitano i minories religioses. També de l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida, Down Lleida, l’Associació LGBTIQ+ Colors de Ponent i estudiants del col·legi El Carme de la Bordeta.

Van envoltar amb espelmes el monument, on també es van fer ofrenes florals. Joan Ramon Segura, del Centre Excursionista, va obrir l’acte recordant els 45 lleidatans que van estar als camps i va lamentar que “últimament els governs de la ultradreta s’estan imposant”. Josep San Martín, delegat de l’Amical a l’Aragó, va apuntar que van ser “gent corrent” tant els executors nacionalsocialistes com les víctimes i va remarcar que “encara assistim estupefactes a la banalització del nazisme i el franquisme, fins i tot per part d’organismes públics i polítics electes”.

“La memòria democràtica és la garantia de la no-repetició”, va subratllar. Hi va intervenir també Silvia Schnessel, de la comunitat jueva de Lleida, així com Salvador Escudé, representant de les minories religioses, i Josep Roigé, portaveu del col·lectiu gitano, que va instar a “no viure amb por que torni a passar”. Dolors i Divina Miñano, nebodes d’un republicà deportat, van destacar el sofriment de les famílies i Eloi Ponce, de Colors de Ponent, va recordar els nens i joves víctimes de l’Holocaust, igual que van fer Gerard Alba i Roger Saborit, alumnes del col·legi El Carme, que van demanar un “compromís per la tolerància”.

Joan Conejo, de Down Lleida, va representar les persones amb discapacitats que també van ser deportades. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va clausurar la commemoració posant de manifest “el relat silenciat de les dones” en l’Holocaust i el compromís de la Paeria de continuar divulgant aquests fets per perpetuar la seua memòria.

Les Borges amplia els senyals dels Espais de Memòria

Les Borges Blanques va estrenar ahir diumenge els tres nous senyals dels Espais de Memòria a les Borges Blanques, situades a l’antic ajuntament, el cementiri (amb referència als fets del Castell) i el Centre Democràtic i Republicà.La inauguració anava a càrrec del consistori i la va conduir l’historiador Marc Macià.