SUCCESSOS ALARMA SOCIAL
Reinserció impossible?
Daniel Padial, a la foto el gener del 2010, va ser excarcerat dilluns passat i no està rehabilitat.
Han complert la condemna però des del mateix sistema penitenciari alerten que no estan rehabilitats i hi ha un elevat risc de reincidència. Un peix que es mossega la cua. És una reinserció impossible? Aquest debat ha sorgit a Lleida després d’haver transcendit l’excarceració de dos agressors sexuals, tots dos reincidents, fet que, com és lògic, ha generat alarma social malgrat que, segons experts penitenciaris, l’índex de reincidència en delictes sexuals és dels més baixos, al voltant del 6% dels casos.
El primer dels excarcerats va ser Roberto Medina Jiménez, de 45 anys. Va sortir en llibertat el 5 de gener després d’estar prop de dos dècades entre reixes per pederàstia i temptativa d’homicidi. Serveis penitenciaris van alertar d’“un elevat risc de reincidència delictiva violenta”. El segon cas és el de Daniel Padial González, que va sortir lliure fa una setmana sent un dels sis agressors sexuals beneficiats de les revisions de condemna de l’Audiència de Lleida en aplicació de la llei del només sí és sí. Va ser penat l’any 2010 amb quinze anys de reclusió per intentar violar dos menors i se li ha rebaixat a nou anys i mig. Ha sortit ara, però, tot i que no se li hagués aplicat la llei, a l’estiu hauria estat excarcerat.
Presenta així mateix “un elevat risc de reincidència”. Justícia ja ha alertat la Fiscalia i els Mossos d’Esquadra però poc poden fer ja que només tenen en vigor l’ordre d’allunyament respecte a les víctimes. Malgrat això, la policia els segueix discretament i també ha trucat a les dones atacades. El psiquiatre Àngel Pedra ho té clar: “No estan rehabilitats perquè tenen un instint que no poden controlar.” Però cal tenir en compte que es tracta de persones lliures a tots els efectes. “No se’ls pot fer seguiments ni prendre mesures perquè aleshores s’estan vulnerant els seus drets. És com si complissin una segona condemna”, comenta l’advocat penalista Xavier Prats.
Els dos agressors van ser condemnats quan encara no existia la llibertat vigilada, cosa que sí que existeix ara. Aquesta mesura sí que pot tenir efecte perquè se’ls podria col·locar un braçalet telemàtic. En aquest sentit, Àngel Pedra afirma que “el més adequat és que aquestes persones estiguin internes". Xavier Prats aposta per un canvi legislatiu i apunta al fet que “haurien d’estar sotmeses per tota la vida a algun tipus de control”.
«No es poden rehabilitar. Tenen un instint que és incontrolable»
Psiquiatre
És evident que no estan rehabilitats. Són persones que tenen un instint que no poden controlar.
És a dir, que el risc de reincidència és elevat, cosa que genera alarma social. És així?
És lògic que hi hagi alarma social perquè hi ha una molt elevada probabilitat que tornin a cometre una violació. És una patologia i ells ho veuen com un desig. Reincidiran les vegades que calgui.
S’han provat tractaments per evitar-ho.
No hi ha tractaments possibles. Els cursos que fan a la presó són positius però, en molts casos, no tenen cap efecte. S’ha provat amb la castració química i s’ha demostrat que produeix un efecte contrari. Aquestes persones es poden tornar encara més agressives perquè, al no tenir una erecció, en culpen la víctima i poden ser encara més violents.
Són persones que han d’estar internes. La llibertat vigilada és una eina però no hi ha ningú que els controli les 24 hores del dia.
I les víctimes?
Els pot a tornar a provocar ansietat o altres problemes.
«Caldria canviar la llei perquè se’ls controli de per vida»
Advocat penalista
És una situació complexa. A nivell judicial, han complert la pena pel que van fer i, en conseqüència, són lliures a tots els efectes. La policia no els pot vigilar ni fer seguiments perquè aleshores s’estarien entremetent en la seua intimitat i vulnerant els seus drets. És com si estiguessin complint una segona condemna.
Aleshores com s’han de gestionar aquestes situacions?
En aquests dos recents casos a Lleida, quan els acusats van ser condemnats no hi havia la llibertat vigilada. L’única mesura que han de complir és no atansar-se o comunicar-se amb les víctimes. Ara sí que es contempla la llibertat vigilada o la prohibició de tenir un treball o activitat que impliqui contacte amb menors. Són mesures que es prolonguen durant anys i que els excarcerats han de respectar perquè saben que, si se les salten, estan cometent un delicte.
Noves modificacions legislatives. Aquest tipus de persones haurien d’estar sotmeses durant tota la vida a algun tipus de mesura restrictiva o de control per evitar que reincideixin.
Àngel Pedra, psiquiatre.
Xavier Prats, advocat penalista.
