L'Horta, cada cop menys agrària

L’Horta de Lleida perd agricultors. Les seues més de 19.000 hectàrees estan repartides en un gran nombre de parcel·les, de manera que la majoria d’explotacions són petites i, per això, difícils de mantenir. La disminució dels preus que els pagesos reben per la producció i l’augment de costos derivat de la inflació provoquen que cada vegada es necessitin més quilos de fruita (principal cultiu) per subsistir.

Així ho destaquen bona part dels guardonats amb els Premis Horta de la Paeria des de l’any 2017, quan va tenir lloc la primera edició. En els set certàmens celebrats hi ha hagut un total de catorze premiats, a més de la menció a projectes liderats per dones que s’atorga cada any.“La globalització ha provocat que hàgim passat de necessitar tres a quinze hectàrees”, explica Joan Antoni Boldú, president de la Junta de Sequiatge. A més, molts agricultors no troben relleu generacional per seguir la seua professió.

“Tinc tres fills que han estudiat i no volen continuar el negoci familiar”, indica Antoni Chico, veí i agricultor de l’Horta. Davant d’aquesta constatable situació, l’opció més viable que els pagesos troben és l’arrendament a tercers o bé la recerca de models alternatius per tal de diversificar la producció i poder diferenciar-se. “La meua partida la porten tres empreses perquè no trobo cap relleu, la qual cosa representa una marxa enrere de la pagesia familiar”, exposa Francesc Roselló, guardonat en l’última edició dels premis.Amb una Horta cada vegada menys agrària, un nombre creixent de persones arriben de la ciutat per viure a les diferents partides.

“Haurien de ser una mica més tolerants amb la nostra professió”, comenta l’agricultora Anna Aragonès en relació amb els conflictes que diversos veïns indiquen que tenen pels sorolls i pudors pròpies de l’activitat agrària. En canvi, Mario Cañadell assegura que no ha tingut problemes amb els residents en els 34 anys que ha estat sequier a l’Horta. Poques ciutats poden presumir del privilegi d’estar envoltades d’un cinturó verd tan extens com l’Horta de Lleida.

“A Espanya només es pot trobar un exemple comparable a València”, assenyala Joan Pifarré, guardonat l’any passat. La majoria de veïns coincideixen a assenyalar que les seues finques s’han vist amenaçades per les línies elèctriques d’alta tensió que s’han instal·lat en els últims anys. Expressen també la preocupació per l’impacte que tindrà el futur polígon de Torreblanca.

“D’una banda ho entenc, perquè les ciutats han de créixer cap a l’exterior. No m’oposo a la prosperitat, però s’hauria de buscar la manera de no perjudicar-nos”, valora Dolors Comes, presidenta de l’associació de veïns de la partida de Grenyana. “La localització de Torreblanca seria ideal uns vint quilòmetres a l’est, on les terres no són tan fèrtils”, afegeix Josep Valls, veí i agricultor de l’Horta.

Els veïns també mostren preocupació pel creixent nombre de robatoris que han viscut en els últims mesos, i exigeixen més presència policial. “El passat 26 de desembre ens van trencar les portes i ens van robar material agrícola”, explica Jordi Garreta, un dels pocs productors de fruita ecològica a l’Horta.

L’única productora d’oli d’oliva

Dolors Sansa és l’única dona productora d’oli d’oliva verge de l’Horta. El 2009 va apostar per reemplaçar els fruiters de la seua finca a les Torres de Sanui per oliveres. La primera producció va ser de 500 litres, que va vendre a família i amics. A poc a poc va ampliar la xarxa de contactes, i en tres anys va aconseguir vendre els 6.000 litres que és capaç de produir cada any. També elabora productes derivats del seu oli com melmelada, bombons i sabons.

Laberint didàctic i visites agroculturals

Sota el concepte de l’agrocultura, la família Pifarré va obrir la seua granja al públic el 2021. Amb l’objectiu d’atansar el món rural a qualsevol persona, ofereixen visites experienciales a la seua antiga torre i als diferents espais de la granja, on fan diferents tallers i activitats, entre les quals un laberint didàctic de blat. El 2022 van rebre més de 5.000 visites, sobretot d’escoles tant de Lleida com de pobles i ciutats de tota la província.

Verdures minoritàries per als brasilers

Josep Valls va guanyar l’últim Premi Horta a la innovació gràcies a l’activitat d’Hortivalls, la seua empresa familiar. Es dedica a conrear verdures per a les comunitats brasilera i magrebina. Alguns dels seus cultius són el jiló (una barreja entre tomata i albergínia), el maxixe (una varietat petita de cogombre) i el couve (la col originària del Brasil). Són un èxit per als seus més de 50 clients, però “aquí no estem acostumats al picant i no agraden tant”.