SEGRE

Un estudi de la UdL i el CTFC ajuda a predir les temporades de grans incendis

El 52,9% de la superfície cremada interanual s'explica per les teleconexions climàtiques

El campus de Cappont de la Universitat de Lleida.

El campus de Cappont de la Universitat de Lleida.MAGDALENA ALTISENT

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Una investigació liderada per la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunyua (ctfc) ha mostrat que les "teleconexions climàtiques (TC) influeixen en els incendis del món", la qual cosa pot ajudar a predir les temporades de grans incendis. En el treball, que s'ha publicat a la revista 'Nature Communications', on s'explica que les teleconexion climàtiques són pertorbacions locals, com a canvis en la temperatura superficial de la mar, que "alteren les condicions ambientals en regions allunyades del punt d'origen", ha informat la UdL en un comunicat d'aquest dijous.

L'equip --que ha comptat també amb personal investigador de les universitats de Saragossa, Marsella (França), Wageningen (Països Baixos), Florida i Califòrnia Berkeley (els Estats Units), així com de l'empresa californiana Technosylva Inc-- ha analitzat les teleconexions climàtiques i les dades de superfície cremada en tot el planeta entre els anys 1982 i 2018. Els seus resultats han assenyalat que "més de la meitat de la superfície cremada interanual a tot el món (52,9%) es pot explicar per les TC", un percentatge lleugerament superior al que es pensava anteriorment (48%). El professor de la UdL i investigador de la unitat mixta de recerca CTFC-Agrotecnio, Sergio de Miquel, ha assenyalat que les teleconexions climàtiques "influeixen de manera remota en les condicions meteorològiques de moltes regions de la Terra, comportant canvis en els factors principals de l'activitat de foc", com per exemple l'acumulació de biomassa de la vegetació i la humitat.

Ha destacat també que amb aquest estudi es podrà conèixer "amb suficient antelació" si en una determinada regió la temporada d'incendis serà més llarga o greu de l'habitual. Per exemple, al setembre de 2020 es van instaurar en el Pacífic equatorial les condicions característiques d'un episodi de La Nena, la fase freda del Nen-Oscil·lació Sud (ENSO), i la regió mediterrània "ha gaudit de condicions d'incendis esmorteïdes els últims estius". En canvi, actualment "la recent entrada del Nen pot fer incrementar 1 o 1,5 grau centígrad la temperatura en determinats llocs, incrementant el risc de grans focs forestals a la regió mediterrània en el temps que duri aquesta pertorbació", alerta De Miquel. A més, "comporta pluges durant els mesos previs a l'estació principal d'incendis, la qual cosa contribueix també a un increment de la biomassa forestal disponible a l'estiu pels focs", ha recordat

tracking