El parc de les Basses de Lleida guanyarà un centenar d'arbres i tindrà dos estanys

El parc de les Basses tindrà l’any vinent 102 nous arbres de 16 espècies diferents adaptades al canvi climàtic i agrupades en dos petits boscos (un de caducifolis i un altre de perennes), a més de dos basses que en conjunt sumaran 1.800 metres quadrats (on hi havia les antigues piscines), estructures lleugeres d’ombreig, mobiliari i senyals informatius. La Paeria també habilitarà una xarxa de camins, recuperarà dos hectàrees de prat i reservarà un espai perquè discorri el futur carril bici entre Lleida i Alpicat. Així, es tracta del projecte de “renaturalització” del parc, que té com a objectiu “dignificar aquest espai simbòlic” de la ciutat després d’estar vint anys en desús i després d’algunes propostes fallides, com un parc temàtic dedicat als Barrufets promogut per l’anterior govern socialista, va indicar l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo.

“Revertirem el procés de degradació que han patit les Basses”, va assenyalar. Aquestes actuacions afecten un total de 5,7 hectàrees del parc de les Basses, que queden fora de la zona reservada per a un futur càmping, i suposen una inversió de 602.635 euros, que està finançada amb fons europeus Next Generation, a través d’una subvenció convocada per la de Fundació Biodiversitat del ministeri de Transició Ecològica. Està previst que les actuacions comencin el mes d’octubre vinent i finalitzin durant l’últim trimestre de l’any 2024.Miquel Pueyo va apuntar també que amb aquesta millora esperen incrementar la “biodiversitat” del parc i preveuen que es converteixi en un “refugi climàtic”.

Va remarcar que les actuacions “no seran invasives, sinó que responen a processos de renaturalització que seran autogestionables, sense grans ostentacions, amb una visió modesta a priori, però de gran valor mediambiental per a la ciutadania”.Així mateix, el regidor de Cultura, Ciutat i Transició Ecològica, Jaume Rutllant, va subratllar que aquest projecte fuig de “grans construccions megalòmanes i de poc recorregut, posant el focus en el fet que siguin útils per a la societat i el medi ambient”.Per la seua part, la cap de secció d’Ecologia i Sostenibilitat, Esther Fanlo, va apuntar que aquest projecte és “la primera peça d’un puzle” per formar una xarxa d’espais verds en el municipi connectats entre si.