Batxillerat controvertit

Obert, flexible, competencial, orientador i facilitador. Aquestes són les característiques que Educació atribueix al nou currículum de Batxillerat que ha implantat aquest curs a primer i que completarà el vinent a segon. Al dossier que va enviar a tots els centres, indica que obert obeeix que “inclou altres estudis que no es cursen específicament en el Batxillerat ni al centre”; flexible, que “permet establir itineraris formatius personalitzats més enllà de les modalitats definides per la llei” i té “una important càrrega d’opcionalitat”; competencial, que “promou aprenentatges en situacions reals”; orientador, perquè “permet que l’alumnat pugui cursar una varietat d’àmbits formatius “, i facilitador, perquè “pretén proporcionar una sòlida cultura integral i aportar gust pel coneixement, el treball i l’aprenentatge”.

Això es tradueix en una reducció del nombre d’hores de matèries pròpies de cada modalitat de Batxillerat, com matemàtiques o literatura, i un increment de les optatives, que són variades. “Ens han dit que la intenció és que sigui més obert, que no hi hagi tants abandonaments i que tots puguin trobar el seu camí”, explica el director d’un institut. Creu que aquest enfocament “és un error, perquè el Batxillerat ha de preparar per a la universitat; si retallem hores de matemàtiques o literatura i hi ha menys matèries amb menys hores cada una, això no ajuda en l’organització, està mal enfocat”.

La seua homòloga d’un centre concertat subratlla que “perquè la gent tingui competències ha de tenir coneixements”. “És necessari que l’alumne que va al laboratori conegui els aparells que hi ha, i que el de literatura sàpiga escriure sense faltes d’ortografia”, incideix, i remarca la importància de la comprensió lectora. “Fins i tot per copiar i enganxar paràgrafs d’internet cal saber si el text resultant té sentit”, adverteix.

“Molts professors opinen que el que es fa és abaixar el nivell”, assenyala. La directora d’un altre institut subratlla la “pressa” amb la qual han hagut d’adaptar aquests estudis al nou currículum, sense una formació prèvia dels docents. Així mateix, veu “poc correcta la filosofia que els alumnes descobreixin el seu itinerari a través de l’optativitat” i creu que amb menys hores d’assignatures de modalitat i més optatives es produeix “més dispersió”.En canvi, la directora d’una altra concertada defensa el nou sistema i apunta que al seu centre l’apliquen des del curs passat.

“Veiem positiu el nou currículum de Batxillerat, que desenvolupa habilitats competencials i d’altres tipus i intel·ligència en els nostres alumnes”, argumenta. Per la seua banda, una altra directora de la concertada també l’elogia. “Cada alumne pot marcar el seu recorregut acadèmic.

La nova orientació competencial és un repte per al professorat, però també una manera d’encarar millor l’aprenentatge”, indica.El director d’un altre institut veu bé que “les classes no siguin tan memorístiques i teòriques”, però critica que “l’alumnat tingui moltes matèries de poques hores, amb poca càrrega lectiva, i així no es pot aprofundir en les competències que han d’adquirir”. El cap d’estudis d’un altre centre creu que aquest sistema “fa un flac favor als alumnes” i que comportarà que arribin a segon de Batxillerat “amb carències”. En un altre institut han optat per complementar la reducció d’hores de matèries de modalitat amb optatives “més pràctiques i experimentals que estiguin relacionades.” Per exemple, tecnologia amb robòtica.

Per últim, una altra directora creu que és “una bona opció” pel fet de possibilitar un itinerari personalitzat, però destaca la complexitat organitzativa que suposa la seua concreció.

Preocupació per l’encaix amb la selectivitat Directors de centres van expressar preocupació per com s’alinearà el nou Batxillerat amb la selectivitat, que també es reformarà per donar-li un sentit més competencial. “Tenim dubtes. Les directrius no estan clares”, assenyala un director d’institut. Una altra apunta que “podem estar d’acord amb el nou enfocament del Batxillerat i ben implementat pot ser molt positiu. Una altra cosa és que estigui alineat amb els requisits d’accés a la universitat”. Una directora de la concertada alerta que els canvis pel que fa a la selectivitat determinaran “la preeminència d’unes quantes matèries”.