Un llibre analitza el context que va motivar un "assalt militar" al Museu de Lleida per endur-se'n les obres de Sixena

L'Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI' (Edicions Sidillà) és el llibre que ha publicat el catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida Flocel Sabaté on analitza i posa en context els fets que van passar al Museu de Lleida l'11 de desembre de 2017. Una vuitantena de guàrdies civils armats i uniformats van entrar al Museu de Lleida per endur-se'n la les obres d'art de Sixena en litigi amb Aragó per ordre judicial. Catalunya estava sota el 155 del govern espanyol i segons Sabaté, aquests fets van cridar molt l'atenció a Europa per si es podia repetir en algun altre lloc. Se li va demanar una explicació per situar el context que cal buscar-lo en la relació entre Catalunya i Aragó des de l'Edat Mitjana.

El llibre publicat al gener es basa en un article que Flocel Sabaté va publicar en francès l'any passat. I es que col·legues seus li van demanar una explicació per poder contextualitzar què va passar al Museu de Lleida aquella matinada i llarga jornada de desembre. Els fets diu que ja s'han explicat en diverses publicacions però Sabaté apunta que calia anar més enllà perquè des de fora s'entengués què havia passat amb l'entrada de la Guàrdia Civil per emportar-se unes obres a tant sols 60 quilòmetres, en unes "instal·lacions museístiques pitjors".

Segons Sabaté, el context és polític, social i regional i per això cal entendre la relació entre Catalunya i Aragó des de l'Edat Mitjana, al segle XII. És a partir d'aquest període que segons l'autor, les relacions es comencen a "deteriorar". El punt d'inflexió va ser la divisió de la Diòcesis de Lleida amb unes "manifestacions polítiques molt concretes" a finals del segle XX, per acabar desembocant amb el context "estrany i socialment enverinat" de la Catalunya amb l'autonomia agafada pel 155 després de referèndum d'independència de 2017.

Per Sabaté la relació entre Catalunya i Aragó s'ha vist sotmesa a un revisionisme històric que ha procurat fer un replantejament de la manera de tractar el veí. I es que de sempre s'havia vist Lleida com la ciutat de referència de la Franja. Però la situació es va començar a torçar amb l'objectiu de "problematizar" la relació amb el veí. Les obres de Museu de Lleida queden "atrapades" en aquest context i s'afegeixen les noves problemàtiques on antigament hi havia hagut col·laboració.

"No ha passat res semblant a Europa"

Flocel Sabaté destaca que a Europa no ha passat res semblant als fets del Museu de Lleida del 2017. Hi ha reclamacions entre museus i territoris que s'han arreglat per "vies de col·laboració", obres que s'han traslladat a museus centrals perquè al lloc on es trobaven perillaven. En aquest sentit, recorda que l 'associació de museògrafs internacionals ICOM es va manifestar en contra del trasllat de les obres de Sixena i van dir que el procediment era "absolutament inusual i improcedent".

Segons Sabaté, els fets de Lleida creen un precedent que es podria aplicar a moltíssimes altres causes. Considera que a Lleida es va aprofitar l'excusa que al judici es va demostrar que la venda dels béns havia quedat anul·lada i avisa que el trasllat amb col·laboració policia és una "caixa de pandora" que es podria intentar repetir en moltes altres situacions semblants a aquest litigi.