La UdL vista per l'alumnat

Triar un grau i la universitat on cursar-lo és un moment clau per als joves que decideixen iniciar aquests estudis. Només al cap d’un temps estaran en condicions de valorar si han encertat o no amb els dos. En aquest reportatge, dotze alumnes de la Universitat de Lleida (UdL) que es troben a la recta final dels estudis valoren els punts positius i negatius de la universitat i també de la ciutat.

En general, opinen que un dels punts més significatius a favor de la UdL són les pràctiques que duen a terme abans d’iniciar la vida professional. “Les pràctiques són un bon pont entre una carrera i el món laboral” diu Héctor Delegido, estudiant del doble grau en Enginyeria Informàtica i ADE.

Malgrat que és un dels aspectes que més agraeixen, també ha estat un dels més criticats, ja que creuen que la quantitat d’hores realitzades és insuficient.

Un altre aspecte en el qual coincideixen, sobretot els alumnes de graus de ciències, és que el primer any de carrera les assignatures són molt genèriques, fet que provoca el dubte de si realment estan estudiant el que els agrada. Això els desmotiva i creuen que potser estaria bé cursar alguna assignatura més específica el primer curs, ja que, en alguns casos, això no passa fins a tercer.

Pel que fa als docents, tots pensen que hi ha una gran diversitat de nivells. Creuen que hi ha grans professionals i experts en les respectives àrees dels quals han après molt, però en altres casos s’han trobat docents que basen les classes a llegir un document, sistema que desmotiva molt l’alumnat.

“Els millors professors que he tingut són aquells que exerceixen la professió a més de fer classe”, comenta Sara Saal, estudiant de Treball Social. “Sempre n’hi ha algun que desentona, però en general són bastant bons”, afirma Ariadna Serrabona, estudiant de Biomedicina.

Respecte a l’avaluació, majoritàriament els exàmens són els que tenen més pes a la nota final i, en els graus més pràctics, coincideixen en el fet que, malgrat que la teoria és fonamental, s’hauria de tenir més en compte saber aplicar-la. “Hi ha altres formes d’avaluació que demostren millor el que sap cada alumne”, indica Ester Gallinat, estudiant d’Infermeria. Generalment, també estan en desacord amb les classes obligatòries.

“Els estudis universitaris són postobligatoris. S’entén que els fas perquè vols, no? Llavors aquesta ponderació de l’assistència no crec que tingui sentit”, apunta Mariona Massafret, estudiant del doble grau d’Educació Infantil i Primària. En canvi, en el cas de les classes pràctiques, sí que veuen necessari aquest control.

La majoria creuen que és possible compaginar la vida acadèmica amb la personal, encara que creuen que fer-ho amb una feina és més complicat i en alguns casos fins i tot impossible. Mariona Massafret explica que des de segon ha estat compaginant vida laboral i estudis i “vas de cul, però ho fas”. A més, afegeix que “hi ha professors que no t’ho faciliten, volen que vagis a classe tant sí com no”. Els dobles graus són els que ocupen més hores als alumnes, ja que els horaris acostumen a ser més extensos i el volum de feina, més elevat.

Un fet que els alumnes creuen difícil valorar és l’impacte que va tenir la pandèmia del coronavirus. La interrupció de l’activitat presencial va descol·locar-ne molts, sobretot els de primer curs que són de fora de la ciutat i que just començaven a acostumar-se a la vida a Lleida, que es van veure obligats a tornar d’un dia per l’altre a casa.

“Per a mi, que estava molt bé a Lleida, tornar a casa va ser complicat. Ja m’havia adaptat i tenia la meua rutina, tornar a casa va ser dur”, diu Laura Turmo, estudiant de Psicologia. Tanmateix, alguns subratllen que el que més els va costar va ser la tornada a Lleida al reprendre l’activitat presencial.

“La tornada a segon va ser el més dur, perquè ens coneixíem de feia molt poc, i al tornar cadascú havia passat per coses, no érem els mateixos que quan ens vam conèixer en la prepandèmia”, relata Diego Banzo, estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisuals. Tornar a adaptar-se a la normalitat també va ser difícil per a molts i alguns reconeixen que els va costar refer la seua vida.

D’altra banda, per a altres l’estar tant temps tancats va tenir l’efecte contrari, atès que va fer que tornar a Lleida fos un alleujament. “Estic molt bé aquí. És com un poble gran, hi ha molta gent a la qual això no li agrada, però a mi sí”, opina Mario Peregrino, estudiant de Biotecnologia, i diversos alumnes coincideixen amb ell.

Tot queda molt a prop, i és fàcil arribar a tot arreu caminant o en transport públic. “Potser és perquè soc de poble i estic acostumada al mínim” assenyala Serrabona sobre el transport públic. Considera que “algunes línies d’autobús interurbanes haurien de passar amb més freqüència i ampliar el seu recorregut”.

Més alumnes s’afegeixen a aquesta queixa: “La pista de bitlles i el cine queden lluny i no és gens pràctic.” La manca d’oferta de lleure o de varietat d’aquest figuren entre els comentaris més recurrents: “Falten discoteques.” Així de clar ho tenen molts d’ells, que es queixen de la poca varietat de l’oci nocturn.

I és que alguns pensen que Lleida és una ciutat dormitori. “Li falta una mica d’orgull de poble”, afirma Arnau Sorribas, estudiant d’Agrònoms, entre rialles. “I publicitar la ciutat com a tal; la gent no ve a Lleida de visita”, afegeix.

Aquestes opinions es repeteixen bastant, juntament amb la sensació que Lleida necessita potenciar el turisme i millorar els espais públics. “Jo estic molt a favor dels espais verds, és el que més trobo a faltar del poble, i tal com és Lleida, crec que podria tenir-ne molts més” subratlla Massafret. “La gent faria molta més vida al carrer”, apunta.

Entre aquestes demandes, la més repetida és la necessitat de millor neteja. “Últimament crec que la ciutat està una mica bruta, i és una pena”, manifesta Lydia Garcia, estudiant del doble grau de Turisme i ADE. També afegeix que no creu que sigui una ciutat lletja, però sí descuidada. “Potser ho veig perquè soc estudiant de Turisme, però si pogués millorar alguna cosa, milloraria les infraestructures de la ciutat, les necessàries”, necessita.

Malgrat les queixes que expressen els estudiants, la majoria conclouen que han estat molt a gust tant a la ciutat com a la universitat i al preguntar-los si tornarien a escollir Lleida i la UdL, prop del 90 per cent admeten que repetirien.