MEDICAMENTS BALANÇ
La despesa de Salut per receptes supera per primer cop els 100 milions a l'any a Lleida
És un 5% més que l'exercici anterior i arriba a 103 milions d'euros || Els metges i infermeres van fer 8 milions de prescripcions i els ansiolítics i antidepressius continuen liderant el rànquing
Imatge d’arxiu de diverses persones esperant per entrar en una farmàcia.
El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha superat per primera vegada els 100 milions d’euros a l’any en despesa de medicaments receptats a Lleida i al Pirineu. En concret, van ser 103 milions el 2022, un 5% més que fa dos anys, quan es van assolir els 97,8, mentre que el 2020 no van arribar a 92 milions. A més, la despesa total en fàrmacs va ser de 111,5 milions d’euros, per la qual cosa Salut va finançar el 92% del seu cost a la província.
Així consta en les dades obertes de la Generalitat, que indiquen que els metges i infermeres van prescriure un total de 8,26 milions de receptes, més de 18 de mitjana per persona tenint en compte que entre les dos regions sanitàries hi ha 439.941 habitants. D’altra banda, el preu per envàs l’any passat va ser de 14,70 euros de mitjana, uns quatre cèntims més que el 2021.Pel que fa als envasos, els més receptats van seguir la mateixa tendència que en els anys anteriors i en primer lloc se situen els que actuen en el sistema nerviós, com el diazepam, els ansiolítics o les benzodiazepines; després els segueixen els medicaments del sistema digestiu i metabolisme, com tractaments d’alteracions causades per àcids o contra malalties funcionals de l’estómac i intestí; els cardiovasculars, que s’utilitzen per a tractaments antihipertensius o diürètics; i en quart lloc se situen els medicaments antiinfecciosos d’ús sistèmic, amb antibiòtics com per exemple l’amoxicil·lina o la penicil·lina. Quant als ansiolítics, metges de família consultats creuen que es recepten massa i que la prescripció també ha crescut per la pandèmia, però més per malestar emocional que per ansietat.
També van coincidir en el fet que molts pacients volen una solució “ràpida”, en lloc de dur a terme un tractament per evitar receptar-los. De fet es van mostrar segurs que si els metges tinguessin més temps per formar-se, podrien atendre millor els seus pacients i si hi hagués més recursos per “receptar” tractaments psicològics, l’ús d’ansiolítics disminuiria. Precisament, Salut està incorporant especialistes de benestar emocional per dur a terme sessions de grup amb l’objectiu de prevenir o millorar problemes vinculats a habilitats socials, ansietat, dol o insomni, entre d’altres.
Nou mètode per detectar la covid “més ràpid” que una PCR
Un grup d’investigadors espanyols ha desenvolupat un nou mètode per detectar virus ARN que, d’acord amb les seues investigacions, és igual de precís que una prova PCR però es realitza “més ràpid”. Aquesta metodologia innovadora obre noves opcions per detectar virus com el de la covid, el de la grip A i el virus sincitial, un patogen que afecta nounats i que exigeix una cura diagnòstica diferencial. Aquesta nova metodologia es basa en la capacitat de les pinces de polipurines, dissenyades pel grup de teràpia del càncer de la UB, per capturar l’ARN viral i formar un tríplex d’alta afinitat.
