Els eriçons també van a escola

Els alumnes d’educació Infantil de l’escola Alba tenen actualment uns companys molt especials. Es tracta de cinc eriçons cedits pel Centre de Fauna de Vallcalent, que viuen temporalment al pati del col·legi. Els nens els observen i els cuiden, i serveixen com a “fil conductor” per treballar el llenguatge, l’escriptura, les matemàtiques i la plàstica, entre altres competències, explica el tècnic d’educació Infantil Oriol Rebull, responsable de l’Aula Viva de l’escola.

Els petits estan encantats amb els eriçons, que viuen en una zona tancada al pati de l’escola, i es mostren molt motivats a l’hora de participar en les seues cures. Els alimenten amb el menjar que els proporciona el Centre de Vallcalent (cucs, petits animals morts, ous i, com a complement, pinso de gat) i els pesen cada setmana per veure si han engreixat. Si han guanyat pes, saben que estan bé i, si no, que cal trucar al veterinari.

Així mateix, anoten el pes de cada un dels eriçons en quadern i d’aquesta manera practiquen l’escriptura i conceptes matemàtics. Aquesta setmana tots els exemplars superen els sis-cents grams i no arriben als vuit-cents. Quan assoleixin un pes superior al quilo, seran alliberats al voltant de l’escola, que és el seu hàbitat natural, ja que està situada en una zona boscosa.Enguany és el tercer any que l’escola Alba du a terme aquest projecte transversal amb eriçons, en el qual participen els alumnes de P3, P4 i P5, i anteriorment havien acollit òlibes amb el mateix propòsit, segons va indicar Oriol Rebull.

“Potenciem l’eix de naturalesa”, subratlla, i detalla que aquest any per al llibre de Sant Jordi que entregaran a les famílies estudien els animals del seu entorn. De fet, els nens coneixen perfectament l’anatomia dels eriçons, que existeixen els africans i els europeus, la seua dieta, que són nocturns i tenen molt bona oïda i olfacte, que es fan bola per protegir-se i fins i tot curiositats com que saben nadar. El responsable de l’Aula Viva remarca que no han batejat els eriçons “perquè no són mascotes sinó animals salvatges”, i apunta que els distingeixen per una espècie de fil de color que han col·locat a cada exemplar o per alguna característica específica, com tenir les pues més blanques, per exemple.