Els tatuatges estan en alça

Els tatuatges han format part de les diferents cultures del món des del Neolític. La Polinèsia és la regió amb una tradició més important, ja que marcaven la jerarquia a les diferents tribus: com més tatuat estava algú, més respecte mereixia. El 1870 es va obrir a Nova York el primer estudi modern, de la mà de Martin Hildebrandt. Han servit en guerres i per marcar presoners, com durant l’Alemanya nazi, i les bandes urbanes els continuen utilitzant per distingir-se. Un exemple és el dels membres de les bandes del Salvador, tan d’actualitat, que no poden tatuar-se fins a superar una iniciació.

No obstant, a partir de la segona meitat del segle XX s’han popularitzat i incorporat gradualment en la societat fins al punt que avui compleixen funcions purament estètiques. Es van normalitzant, encara que hi ha àmbits en què continuen tenint connotacions negatives. A finals dels anys 90 només hi havia dos estudis de tatuatges, a Lleida ciutat.

Avui hi ha 36 centres amb llicència per tatuar a la capital, 19 dels quals a més fan micropigmentació i pírcings. Els 17 restants només tenen permesos els tatuatges, i hi ha quatre centres més que es dediquen exclusivament a la micropigmentació.El creixent nombre d’aquests centres constata que el sector està en alça. L’últim estudi de Dalia Research indica que Espanya és el sisè país (de 17 d’analitzats) amb més persones tatuades, amb el 42% dels enquestats amb almenys un tatuatge.

Al capdavant se situen Itàlia (48%), Suïssa (47%) i els Estats Units (46%). Segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia, un de cada tres espanyols d’entre 18 i 35 anys en té un.El catedràtic d’Antropologia Social Carles Feixa assenyala que les tres últimes dècades hi ha hagut un procés de socialització dels tatuatges que podria explicar-ne l’explosió. “Ara els porten tant futbolistes i artistes com els presos o les persones de classes més baixes”, detalla.

Tot i així, adverteix que “la seua popularitat no significa que ara et tractin bé si en portes”. Feixa atribueix el seu èxit en els joves “a la generalització de les bandes urbanes en tots els estaments i a la llibertat que els joves senten pel fet que conceben el seu cos com una de les poques coses de les quals tenen el control total”.La sensació dels tatuadors lleidatans és que, més que una moda, és una forma d’expressió personal que està en constant creixement per la desestigmatització i normalització en la vida pública. “Intento canviar d’idea als joves que volen fer-se el coll sencer com a primer tatuatge perquè ho veuen a Tik Tok.

Allà penso que de vegades sí que són una moda”, confessa Mandy, propietària d’UMA Tattoo Studio.Els tatuatges no deixen de ser una ferida, per la qual cosa existeixen riscos i precaucions mèdiques que s’han de prendre (vegeu el desglossament). Tenir zones molt tatuades pot dificultar l’extracció de sang en anàlisis i els dibuixos corporals a la zona lumbar impedeixen aplicar l’epidural a les embarassades.Així doncs, l’activitat dels estudis és regulada i subjecta a l’autorització municipal (vegeu les claus a la pàgina 3). Els menors de 16 anys han de presentar un consentiment parental per tatuar-se.

Tot i així, la majoria ho demana a tots els menors d’edat. El departament de Salut fa revisions anuals a tots els estudis. Quines precaucions aconsella al fer-se un tatuatge? La meua recomanació és no tatuar-se.

Qui ho faci ha de saber que és important consultar amb el metge qualsevol canvi en la forma o el gruix del tatuatge que hi pugui haver. Quins problemes de salut poden ocasionar? No són gaire freqüents, però els més comuns són les reaccions al·lèrgiques a la tinta. La roja és la que sol donar més problemes, té més facilitat de desencadenar hipersensibilitats per la seua composició.

Es tracten amb facilitat? Sol ser fàcil utilitzant cremes amb cortisona, però acostumen a destrossar els tatuatges.Quins altres efectes adversos hi pot haver?La inoculació d’infeccions víriques. Solem veure berrugues per autocontagi o a causa de la mala higiene del lloc on s’ha fet el tatuatge. No és tan comú i no sabem si la cicatriu de la tinta és la causa, però també hi ha casos de sarcoïdosi, una malaltia sistèmica que afecta altres òrgans, normalment els pulmons.

Tècnica aplicada per simular celles

La micropigmentació consisteix a introduir pigments mitjançant una agulla a l’epidermis, la capa superficial de la pell. És un tractament que dura més d’un any. En canvi, un tatuatge és a nivell dèrmic i l’agulla perfora dos capes.

La majoria de clients d’aquesta tècnica a UMA Tattoo Studio són senyores de més de 60 anys i persones amb càncer que han perdut el pèl de les celles. Mandy, propietària de l’estudi, assegura que “la seua expressió canvia molt i recuperen vitalitat quan veuen el resultat perquè semblen reals”.Informació (pràctica, riscos i curació) i consentiment previs. Al finalitzar s’ha d’entregar informació del servei, establiment i aplicador.Desinfectat diàriament, ventilat, il·luminat i amb superfícies llises i impermeables.

L’àrea de treball ha de ser individual, aïllada de la resta.En un lloc visible de la recepció s’ha de penjar l’autorització sanitària municipal i l’activitat que es realitza. Hi ha d’haver fulls de reclamació.