TRIBUNALS LEGISLACIÓ
L'acomiadament de vuit treballadores lleidatanes arriba a la justícia europea
Només els van donar 10.000 euros en total i ara en percebran 100.000 com a mínim || El TJUE dictarà si la indemnització l'ha de pagar l'empresari jubilat o l'Estat
Imatge d’arxiu de la seu del TSJC, que ha donat la raó a les treballadores lleidatanes.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una resolució en la qual planteja al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que determini si ha de ser un empresari qui indemnitzi vuit treballadores lleidatanes que va acomiadar per tancar el seu negoci per jubilació o si ha de ser l’Estat. Les afectades, representades per Josep Miquel Moragues, del Despatx Moragues, van presentar una demanda després que l’empresari només abonés la mínima indemnització d’una mensualitat de salari, com determina la normativa espanyola. Dos de les treballadores de l’empresa, un local comercial de venda de roba a Alcarràs, portaven treballant en el negoci des del 1994 i el 1996.
Totes tenen més de 55 anys. És a dir, l’empresari només va haver d’abonar uns 10.000 euros a les seues exempleades. En canvi, si el TJUE declara els acomiadaments improcedents, l’empresari o l’Estat haurien d’abonar un total de 204.000 euros i, si fossin objectius (20 dies per any treballat), uns 100.000 euros.
El TSJC ha emès una interlocutòria en la qual dona la raó a les demandants i considera que, en el cas d’un acomiadament per jubilació de l’empresari com a persona física, que afecta més de cinc treballadors i suposa el tancament del local –com succeeix a les treballadores d’Alcarràs–, s’ha de seguir un període de consultes amb els treballadors, a fi de buscar alternatives que evitin o atenuïn les conseqüències dels esmentats acomiadaments, com exigeix la directiva comunitària. Davant d’això, el TSJC pregunta al TJUE, via qüestió prejudicial, si l’article 49.1 de l’Estatut dels Treballadors d’Espanya, que permet fer acomiadaments d’un nombre important de treballadors (mínim de 5 amb tancament del centre de treball) sense obrir cap període de consultes sols pel fet de la jubilació de l’empresari persona física –pagant una mínima indemnització d’una mensualitat de salari–, s’adequa al Dret de la Unió Europea, o al contrari, és necessari modificar-lo o suprimir-lo de l’ordenament jurídic espanyol. A més, formula una segona qüestió, relativa a les conseqüències en el cas de les treballadores d’Alcarràs, a fi que el TJUE manifesti si els efectes d’aquesta norma espanyola contrària al dret europeu són entre particulars, és a dir, si les possibles indemnitzacions per no haver seguit el procediment establert en la Directiva (però sí la normativa espanyola) les abonarà l’empresari o al contrari, a l’haver aplicat una normativa estatal contrària al dret europeu, correspon reclamar les indemnitzacions a l’Estat infractor.
