Juli Fernández, conseller de Territori: «Licitarem l'estació d'autobusos en unes setmanes»

Govern i Generalitat van acordar una encomanda de serveis per desbloquejar la millora de l’Eix Pirinenc (N-260). Com s’ha concretat? Treballem amb el ministeri de Transportes per concretar el conveni, que determinarà qui fa els estudis informatius, el projecte constructiu i les obres. Els treballs concrets vindran després.

La Generalitat farà les obres amb càrrec al Govern central? La Generalitat executarà l’obra amb càrrec al Pressupost General de l’Estat. Seran 260 milions d’euros a Catalunya i el que pretén el conveni és garantir que es fan les obres. Nosaltres prioritzarem la part del Pirineu occidental.

Quant a la xarxa ferroviària, què cal perquè s’incrementin les freqüències a la línia de Manresa, més enllà de l’arribada de nous trens el 2025? La Generalitat ha plantejat a Renfe la necessitat de doblar les freqüències de Lleida a Cervera (de sis a dotze). Nosaltres tenim disponibles 2 milions per afrontar el cost que suposarà. Però, fins ara, la resposta no ha estat positiva. Està en mans de l’operadora. En paral·lel, anem treballant per poder operar aquesta línia amb paràmetres de dotze freqüències a Lleida i passar de tres a cinc entre Cervera i Manresa. Això ocorrerà el 2025.

Lleida és l’única província sense servei de Rodalies. Quan preveuen crear-lo? La millora de les freqüències és el servei de Rodalies. El nostre objectiu és gestionar completament tot el servei i a partir de llavors, igual que a la línia de la Pobla, millorar-lo i que la qualitat sigui elevada.

Un dels pròxims reptes a Lleida serà el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans. Com està aquesta tramitació? Treballem intensament amb la Paeria en l’aprovació el pla urbanístic al més aviat possible. És una bona oportunitat, tant per la necessitat de sòl amb parcel·les de gran mida com per la connexió ferroviària que implicarà. Estem en fase de redacció i resolució d’al·legacions i durant els propers mesos podrem tirar endavant l’aprovació provisional.

Aquesta connexió ferroviària es pacta amb l’Estat? Es pot fer de moltes formes. No té per què ser d’Adif. Pot ser un altre operador.

La consellera Mas Guix va dir que hi ha demanda de parcel·les aquí. El nostre àmbit és l’urbanístic, però em consta que hi ha empreses a Lleida que volen ampliar. 

Quant a connexió ferroviària, és important també la del Corredor Mediterrani a Lleida. Tota la connexió amb el port de Tarragona és clau per abordar un canvi en el transport de mercaderies cap al ferroviari. És estratègic fer una connexió ferroviària solvent i reduir el nombre de camions per facilitar la competitivitat de les empreses.

En matèria de transport públic també és important l’estació d’autobusos de Lleida. Han firmat ja la modificació del pla general per fer-la? Estem acabant la redacció del projecte constructiu i en les properes setmanes la licitarem. Són 41 milions d’euros finançats amb fons Next Generation. Això implica que ha d’estar adjudicada aquest any. Les obres, es veurà.

Quines són, actualment, les principals connexions viàries que Territori té en cartera a la província de Lleida? Entre les importants hi ha l’Eix de les Garrigues i la continuïtat de l’autovia Lleida-Balaguer, que s’està definint. Estem estudiant la millor opció. Afegiria la carretera de Comiols i la variant d’Artesa de Segre, que en unes setmanes posarem en funcionament: allà l’aplicació de la capa de rodolament s’ha parat per les baixes temperatures. Llavors podrem explicar les següents fases d’intervenció fins a Tremp. Tenim projectes iniciats i adjudicacions. També podem afegir la variant de Mollerussa entre els pròxims projectes.

La seua conselleria també és responsable de polítiques d’habitatge. A les zones rurals i especialment al Pirineu més turístic l’accés dels veïns a un habitatge assequible s’ha complicat. Vielha ha cedit terrenys a l’Incasòl per a habitatge públic. Serà aquesta la fórmula per facilitar l’accés? Per arribar al que ens marcarà el pla sectorial territorial d’habitatge, que aprovarem ben aviat, caldrà tenir 120.000 pisos el 2040. Necessitem totes les eines per augmentar el parc d’habitatge de lloguer públic. Això implica tant promoció directa de la Generalitat com en col·laboració amb els ajuntaments, amb el tercer sector o amb els privats. També cal utilitzar tots els mecanismes, per exemple, en cessió d’habitatge buit, o com la mobilitzem quan no hi ha cessió. A Aran, hem creat un espai de treball per treballar en aquesta qüestió.

És possible intervenir per la via del preu de l’habitatge? El Parlament ja va legislar i durant un any i mig vam tenir una llei que limitava els preus del lloguer. Va ser recorreguda davant del Tribunal Constitucional i ja no la tenim. Espero que qui tingui competències vagi en aquesta línia i la llei d’habitatge que tramita el Congrés ens doni prou instruments.

El preu del lloguer turístic podria regular-se? No tant el preu com l’accés a tenir allotjaments turístics. La seua regulació. Hem d’explorar quina capacitat tenim per abordar-ho.

Quant a l’aeroport d’Alguaire, actualment només té un vol comercial (Palma). L’opció turística s’ha acabat? Hem de mirar Alguaire com a part del sistema aeroportuari català. Hem de potenciar els punts forts de l’aeroport de Lleida, que n’hi ha, des del punt de vista logístic, de càrrega o industrial. Hi ha molt camí per recórrer, també en la indústria aeroespacial.

Ser part del sistema aeroportuari podria ser complementar altres aeroports? No tant per això, sinó que cada aeroport a Catalunya té el seu paper. I el punt fort del de Lleida s’ha d’explotar.