Un psiquiatre nega que es quedés amb el patrimoni d'un pacient

Un psiquiatre lleidatà, J.R.P.P., va negar ahir davant de l’Audiència de Lleida que estafés i es quedés amb el patrimoni d’un pacient de la seua clínica i el germà d’aquest, que van morir el 2006 i el 2004, respectivament. L’acusat, que va sol·licitar declarar al final del judici i només va respondre a les preguntes del seu advocat, va assegurar que “va ser el germà del meu pacient i l’advocat de la família els que m’ho van demanar, el meu negoci no és l’immobiliari”. La Fiscalia, que demana una condemna de sis anys de presó, considera que l’acusat, “aprofitant-se de la confiança dipositada en ell per la família”, va aconseguir la tutela del seu pacient, ingressat a la seua clínica des de l’any 1981, i amb el lletrat de la família van firmar un contracte vitalici que incloïa, entre d’altres, la cessió d’una casa de la seua propietat, valorada en 240.000 euros per sufragar les despeses de la seua estada a la clínica.

“Jo no em vaig quedar res”, va reiterar el psiquiatre. Va afegir que va ser l’advocat de la família el que li va insistir que fos el tutor perquè els pares –morts anteriorment– i el germà del pacient no volien que el tutor fos un oncle. “Em va sorprendre que aquesta persona, que no havia trucat per telèfon ni una sola vegada en anys per interessar-se per l’estat d’un pacient, volgués ser-ne el tutor.

Sonava a qüestions econòmiques”, va declarar. Precisament, una filla d’aquest home exerceix l’acusació particular. Va explicar que van descobrir la situació quan li van reclamar un deute dels seus cosins.

Per la seua part, l’agent de la Guàrdia Civil que va dirigir la investigació va explicar que van sospitar d’una possible estafa al trobar tres factures amb la mateixa numeració, data i pacient amb diferents imports i que cobrava al pacient molts conceptes extres, com classes particulars de taitxí, roba o assegurances de vida i fins i tot honoraris de la tutela de l’acusat quan aquest estava allotjat en un hotel de les Balears. A l’inici del judici, Enric Rubio, advocat de l’acusat, va plantejar diverses qüestions prèvies com la nul·litat de les actuacions i la prescripció dels delictes. Va explicar que el cas va arrancar després que el 2017 arribés una denúncia anònima davant de la Fiscalia Superior de Catalunya, que contenia un llapis de memòria amb documentació.

Considera, entre d’altres, que va ser una extorsió i assetjament cap a l’acusat i que els fets fa temps que han prescrit.