LLEIDA
"És l'única manera de deixar la casa paterna": compartir pis
Joves que conviuen en pisos destaquen que es decanten per aquesta fórmula perquè és l’opció més econòmica i que la comunicació és clau per mantenir una bona relació i evitar problemes
Marta, Ana, Raquel i Anna, estudiants de Treball Social.
Diversos joves estudiants o treballadors que conviuen amb altres en pisos a Lleida expliquen la seua experiència i destaquen que opten per aquest estil de vida perquè és l'única manera d'anar-se'n de casa dels pares, ja que no es poden permetre el cost que comporta independitzar-se. La majoria també afirma que la convivència no sempre és fàcil.
Compartir pis és una situació en la qual es troben moltes persones, especialment els joves, perquè actualment els lloguers i el cost dels serveis bàsics i de la cistella de la compra són molt elevats i no poden independitzar-se en solitari. “Et planteges viure sol i veus que és impossible”, declara Natalia Castellanos.
També són molts els estudiants que opten per aquesta formula, ja que acostuma a ser més assequible que les residències. A Lleida el lloguer, encara que varia depenent de la zona, surt al voltant dels 200 euros per persona i uns 700 o 800 al mes per habitatge. A això s’hi ha de sumar les despeses d’aigua, llum i gas, a banda del menjar i d’altres productes bàsics.
Molts admeten que pot ser un repte, ja que cal adaptar-se a dinàmiques diferents a les quals cadascú està acostumat. Com diu Marta Sanmartí, “viure amb gent és un aprenentatge”. Alguns coincideixen que una part de l’experiència de compartir pis depèn de l’atzar, excepte que els que conviuen es coneguin d’abans, que no sempre és el cas. Escollir company és com jugar a la loteria.
En els casos en els quals l’experiència és bona, tots la recomanen. El que molts consideren clau per a la bona convivència és la comunicació, ja que sense aquesta es pot convertir en un malson, destaquen els que han tingut males experiències amb companys anteriors. Malgrat la llibertat que dona estar en un habitatge amb persones que no són de la família, una de les coses que troben a faltar és la intimitat, ja que, especialment si tenen horaris similars, estar vint-i-quatre hores al dia amb algú pot ser esgotador. No obstant, alguns ho veuen com una cosa bona, perquè implica generar una relació molt profunda amb aquesta persona, que acaba convertint-se en família.
Helena, Èrik, Xènia i Jana, comparteixen pis.
Natàlia, Júlia i Sergi, treballadores. No només els estudiants comparteixen pis.
Gaika Reche i Colau Obrador, estudiants de Comunicació i Periodisme.
