La instal·lació d'alarmes en comunitats de veïns de Lleida es dispara per temor a okupes i furts

La instal·lació de sistemes d’alarma o videovigilància en les comunitats de veïns està augmentant de forma substancial i una prova d’això és que el nombre de contractacions d’aquests serveis a Lleida l’any passat es va doblar respecte al 2021. Així ho indica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Lleida, Jaume Facerias, que declara que “la instal·lació per part de les comunitats no només d’alarmes, sinó de qualsevol sistema que dissuadeixi okupes o delinqüents, no ha fet més que pujar en l’últim lustre i podem dir sense temor a equivocar-nos que el 2022 es va doblar el nombre de contractacions”. Atribueix aquest fet tant al temor que un habitatge pugui ser okupat com a la prevenció de possibles robatoris.

“Ara, a les comunitats s’instal·len tota mena de sistemes de vigilància, ja siguin les típiques alarmes com els sensors de moviment o càmeres de vigilància; la gent vol sentir-se segura a casa seua i aquests dispositius van molt bé com a element dissuasiu”, assenyala Facerias. Una opinió que comparteix el president de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) de Lleida, Toni Baró, que considera que “la instal·lació d’alarmes en comunitats de veïns ha augmentat tant per les campanyes mediàtiques de les empreses de seguretat com per l’evidència que han augmentat els robatoris, tant en domicilis com en negocis, així com les okupacions il·legals, està clar que hi ha preocupació entre els veïns”. En aquest sentit, Toni Baró va assenyalar que “una de les principals recomanacions que ens fan tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana a les associacions de veïns és que promoguem la instal·lació d’alarmes com a element dissuasiu, i una cosa és que t’ho digui la companyia d’alarmes de torn i l’altra és que t’ho recomanin els cossos i forces de seguretat de Lleida”.D’altra banda, Facerias va afegir que també han constatat un augment de la instal·lació d’alarmes en habitatges buits, siguin vells o nous, de grans propietaris, com bancs o fons d’inversió.

“Hi ha amos que només posen l’alarma quan tenen l’habitatge buit i el motiu està clar: temor a les okupacions”, afirma Jaume Facerias, que afegeix que “a més de dissuadir els okupes, també serveixen de suport legal en cas que finalment puguin entrar”.Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2020 el 9% de les llars de l’Estat tenien un sistema d’alarma. Ara, tres anys després, la xifra s’ha doblat.

“A l’Horta preocupen els furts i, a la ciutat, les okupacions” El president de la Federació d’Associacions de Veïns, Toni Baró, va assegurar que, si bé la instal·lació de sistemes d’alarma i vigilància en habitatges s’ha disparat en tot Lleida, els motius varien molt en funció de la zona. “Hem pogut constatar que les alarmes que es posen a l’Horta són per temor al fet que els entrin a robar, cosa que succeeix molt, mentre que al centre de la ciutat el principal motiu pel qual s’instal·len són les okupacions”, va dir Baró, que va afegir que “nosaltres preferim que hi hagi més policies a més alarmes”.