EDUCACIÓ BALANÇ
Lleida, molt per sota de la mitjana catalana d'abandó escolar en ESO i batxillerat
En els dos últims cursos de secundària obligatòria no va arribar al 0,5% el 2022, deu vegades menys, però a FP puja al 24,4% || Educació cedirà als ajuntaments les dades dels que deixen els estudis
Imatge d’arxiu de Gonzàlez-Cambray al Parlament.
L’abandó escolar dels alumnes lleidatans de tercer i quart d’ESO és molt inferior a la mitjana catalana, així com a primer de batxillerat. En els últims anys, l’absentisme s’ha anat reduint a Lleida a l’ESO, mentre que a batxillerat i FP de grau mitjà es manté. Segons les dades del departament d’Educació, a tercer d’ESO l’abandó escolar a Lleida només va ser del 0,44% el curs passat, mentre que en els quatre anteriors es va situar entre l’1,8% i el 3,7%.
En canvi, a Catalunya aquest percentatge era del 4,73%, el doble que en cursos anteriors. A quart d’ESO, només el 0,25% dels lleidatans van abandonar els estudis en el curs 2021-22, i en els anteriors tampoc es va superar l’1%, percentatge mínim en comparació amb el global de Catalunya, que va ser del 6,47%, encara que inferior que en cursos passats, quan va depassar el 8%. A primer de batxillerat, un 3,73% dels lleidatans no van acabar el curs, més que durant la pandèmia però menys que abans. El mateix va succeir a Catalunya, on l’abandó va ser del 5,08%.
Al contrari, la taxa d’abandó entre els alumnes de primer de Formació Professional de grau mitjà és més a Lleida que la mitjana catalana, amb un 24,43% davant el 23,69%.En global, Catalunya té un percentatge d’abandó escolar del 16,9%. A Espanya, és del 13,9% i a Europa, del 9,7%. La Unió Europea fixa com a objectiu per a l’any 2030 un índex del 9%, “un repte a aconseguir” segons va afirmar ahir el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, durant una cimera a Manresa per impulsar un pla de xoc que ho permeti.
Així mateix, va anunciar que el departament compartirà amb els ajuntaments les dades dels alumnes que deixin els estudis, a fi que puguin intervenir activament per tornar-los al sistema educatiu. Gonzàlez-Cambray va afirmar que era una “reivindicació històrica” dels municipis. Aquesta cessió de dades necessitarà el consentiment informat dels alumnes i les seues famílies.En un altre ordre de coses, després que es donés preferència per a la preinscripció a l’FP als alumnes de 4t d’ESO, de cara al curs vinent també es prioritzaran els que vinguin de primer de batxillerat o de formació d’adults.
El Constitucional avala la llei Celaá, que veta segregar per sexes
El ple del Tribunal Constitucional va avalar ahir íntegrament la llei educativa coneguda com a llei Celaá, que va ser un dels principals projectes del Govern de Pedro Sánchez. El TC va rebutjar la sentència proposada pel magistrat Ricardo Enríquez sobre el recurs de Vox contra la llei perquè recolzava la norma excepte en dos qüestions –el rebuig a la segregació de l’alumnat per sexes i en centres d’educació especial–, i va encarregar al ponent que elabori un nou esborrany que avali la llei. Vox va impugnar el que considerava “la part més sectària de la llei”, la que té relació amb l’ensenyament concertat, l’educació religiosa, l’educació diferenciada i els centres d’educació especial, així com contra el caràcter excloent del castellà com a llengua vehicular. La cort de garanties ha decidit que s’elabori una nova ponència, d’acord amb el criteri de la majoria, que desestimi el recurs de Vox.
Futurs docents amb menys ‘mates’ La Societat Catalana de Matemàtiques rebutja la proposta del ministeri d’Universitats per reformar els plans d’estudi dels graus d’Educació perquè “redueix dràsticament” la formació matemàtica i en llengües del professorat d’educació infantil i primària.
