Un secretari judicial ordena traduir al castellà un escrit en català

“Previo a dar trámite de la demanda, requiérase al procurador de la parte demandada a fin de que presente en el plazo de diez días el escrito de oposición traducido al castellano, a fin de no causar indefensión a la demandante.” Aquesta és la diligència d'ordenació que va dictar aquest dimarts un lletrat de l'Administració de Justícia –secretari judicial– de Cervera. És a dir, que obliga a traduir un escrit judicial del català al castellà.

Això és el que va denunciar ahir divendres Advocacia per la Democràcia Lleida, que va assegurar a Twitter que “encara hi a secretaris judicials que consideren que l'ús de la nostra llengua no és un dret sinó un obstacle processal. Així no!”.

Des d'Advocacia per la Democràcia van afegir que “resulta sorprenent que es consideri causa d'indefensió, més quan l'altra part és una entitat financera amb sucursals obertes a Catalunya i, en qualsevol cas, el jutjat sempre té l'obligació d'emparar l'ús del català com a llengua cooficial sense poder exigir-nos traducció”.

Article de l'Estatut

Al seu fil de Twitter, també afegeixen les diferents normatives que prohibeixen aquesta imposició que ha fet el secretari judicial. És el cas dels articles 32 i 33.2 de l'Estatut de Catalunya.

Així, l'article 32 afirma que “totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, respecte a la llengua, validesa i eficàcia plenes”.

Pel que fa al 33.2 afirma que “totes les persones, en les relacions amb l'Administració de Justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen el dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes per la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció”.

Només un 12% de demandes a Lleida són en llengua catalana

La presència del català continua sent residual en alguns àmbits judicials. De fet, segons les dades que maneja la conselleria de Justícia, només un 12,4% de les demandes presentades a Lleida el 2021 a través de l'aplicació ejustícia.cat van ser en aquesta llengua, mentre que la mitjana catalana se situa en el 6,2%.

En aquest context, el Govern ha acordat prorrogar el conveni amb el Consell dels Col·legis de l'Advocacia de Catalunya (CICAC) per fomentar el català en l'àmbit de la justícia gratuïta. A més a més, les sentències dictades en català a les comarques lleidatanes s'han reduït dràsticament en els últims anys, al passar de 3.372 resolucions (30%) el 2013 a un total de 1.419 (10,9%) el 2021. En l'àmbit de Catalunya, el percentatge és inferior i se situa en el 7%.