El govern de Lleida treu pit que ha sanejat els comptes i l'oposició hi veu “maquillatge”

El govern d’Esquerra i Junts va presumir ahir que en quatre anys ha sanejat els comptes de l’ajuntament, augmentat els ingressos, reduït el deute i aplicat “una millor i més eficient gestió recaptatòria i sancionadora”. Així ho va assegurar la tinent d’alcalde d’Economia, Montse Pifarré, durant el debat sobre la liquidació del pressupost del 2022 en el ple ordinari del març. Una valoració que l’oposició va criticar acusant el govern de fer “maquillatge” amb els comptes, d’haver endeutat més el consistori i de ser “víctima del seu propi pla de sanejament i malabarisme econòmic”.

El debat va arrancar amb Pifarré detallant que el 2022 els ingressos del consistori van augmentar un 19%, la qual cosa, sumada a un augment de la recaptació, ha comportat tancar l’any amb un romanent positiu de 7,2 milions d’euros. Va afegir que han reduït el deute de la ciutat en 32 milions en quatre anys, per la qual cosa ara suposa el 73,4% dels ingressos corrents. “Tot això ho hem fet sense deixar de banda les nostres obligacions com a ajuntament i demostra que es pot fer una gestió responsable dels fons públics buscant finançament extra o alternatives assequibles”, va dir Pifarré, que va afegir que “abans no podíem renovar un cotxe o llogar ordinadors si no demanàvem permís a Hisenda”.Per la seua part, la portaveu del PSC, Begoña Iglesias, va criticar que “dels 40 milions previstos en inversions només han executat 2,5, de forma que només han executat el 6%, un fet criticable veient l’estat de la ciutat”.

Va remarcar que si es tinguessin en compte les despeses i inversions pendents d’anys anteriors hi hauria un balanç negatiu d’1,3 milions, per la qual cosa va acusar el govern de recórrer a maquillatge per dir que tenen superàvit “quan la realitat és que deuen 8,5 milions a empresaris i autònoms”, detallant que la Paeria té pendents de liquidar 332 factures. Va acabar recordant que en aquest mandat el govern s’ha endeutat en 20 milions.El Comú va lamentar que algunes regidories no havien esgotat tot el seu pressupost, mentre que el PP va recordar al govern que va apujar impostos a començaments de mandat. Finalment, tant Cs com la no adscrita Ángeles Ribes van acusar el govern de “disfressar” dades i que el romanent positiu “és fictici”

“Abans ni tan sols podíem comprar un cotxe sense que ens ho autoritzessin”, diu la responsable d’Economia

El govern municipal va crear a començaments de mandat una comissió especial per investigar les càrregues policials que hi va haver a Lleida durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, i ahir es va presentar l’informe final d’aquesta.

En els quatre anys que ha estat activa aquesta comissió només hi han declarat 14 persones, un fet que el president de la comissió, Josep Maria Currià, va atribuir que “molts no han volgut declarar per por d’amenaces” i va afegir que tampoc van voler participar-hi assessors jurídics, col·legis professionals ni cossos forces de seguretat. Un balanç que tant PP i Cs van criticar, qualificant la comissió de “paripé independentista” que “ni ha aconseguit els seus objectius ni res de destacable”. Paral·lelament, el ple va aprovar amb àmplia majoria la modificació de la superfície del terme municipal, que guanya 4 hectàrees a Gimenells, així com poder utilitzar aigua reciclada per la depuradora per a la neteja dels carrers.

El ple de l’ajuntament va aprovar ahir el conveni amb la Generalitat, la Diputació i la Cambra de Comerç per finançar les obres de construcció del nou pavelló de la Fira, que es construirà, al costat del pavelló 4. Un punt que va prosperar gràcies als vots del govern d’ERC i Junts i als del Comú (13), que van superar els vots en contra de PSC, Cs i els regidors no adscrits (9), mentre que el PP va optar per l’abstenció (2). La tinent d’alcalde Jordina Freixanet va detallar que els integrants del Patronat de la Fira de Lleida a excepció de la Cambra de Comerç (Paeria, Diputació i Generalitat) aportaran 1,75 milions, un terç del cost de les obres cada un, i que l’aportació de la Paeria es fraccionaria en dotze terminis de 220.000 euros anuals per la seua situació financera.

“És una bona notícia que entre Diputació i Generalitat Lleida rebi gairebé 4 milions d’euros per construir un pavelló que doni a la Fira l’impuls que que necessita.” El cap de l’oposició, el socialista Fèlix Larrosa, va criticar que es vulgui construir un pavelló “en una zona que en uns anys acabarà envoltada de trama urbana” i va defensar la seua proposta de traslladar el recinte firal a l’Hípica, la qual cosa el govern veu inviable. El portaveu del PP, Xavi Palau, va demanar “reflexionar la Fira que volem en el futur” i la seua homòloga de Cs Maria Burrel va qualificar de “gran error” construir en aquests terrenys el nou pavelló firal.

Medalla d’or per a les denunciants d’abusos a l’Aula

Les vuit exalumnes de l’Aula de Teatre que van denunciar haver patit abusos del que va ser el seu director fins al 2018 rebran la medalla d’or de la ciutat. Així ho va aprovar el ple per unanimitat, per la qual cosa Aida Flix, Cristina Garcia, Goretti Narcís, Marta Pachón, Míriam Fuentes, Sònia Palau, Violeta Porta i una denunciant anònima rebran la màxima distinció de la ciutat. També va aprovar donar 24 medalles al mèrit i 22 plaques de la Paeria a personalitats i entitats. Destaquen la de l’activista Mary Bometón, que va morir fa una setmana, el crític de cine Juan Ferrer, el divulgador Antoni Gelonch o l’enginyer que va dissenyar el Palau de Vidre, Josep Maria Cots i Massana.