Restitueixen la dignitat a 284 funcionaris de Lleida depurats per Franco

Estar subscrit a un diari d’esquerres o ser “indiferent religiós” eren prou motius per ser sancionat o acomiadat de la Paeria durant els primers anys del franquisme. És el que els va passar a 177 dels 284 funcionaris municipals que van ser depurats (obligats a declarar i investigats) entre el 1938 i el 1941. Tots els seus noms ara es poden consultar en un arxiu web que el consistori va presentar ahir dilluns Dos terços d’aquests treballadors municipals van desaparèixer, van ser sancionats o restituïts, i només 107 van ser readmesos sense cap represàlia. Les causes de les sancions i destitucions eren ideològiques, polítiques o religioses. Per exemple, haver estat ascendit durant la Segona República; estar afiliat a partits, sindicats o mitjans de comunicació d’esquerres; o no haver delatat altres companys lleials a la República.

L’elaboració del cercador web es va iniciar després que el ple municipal de juny del 2017 aprovés –amb una àmplia majo-ria– elaborar un estudi sobre la repressió a aquests funcionaris. Al ple de divendres passat, el consistori va anul·lar i va declarar com a il·legals totes les sancions per causes ideològiques als treballadors municipals durant el franquisme. Crear l’arxiu web va ser una proposta de l’exsecretari de la Paeria, Jesús Gutiérrez, i el va desenvolupar l’Arxiu Municipal.

S’hi poden consultar els departaments i càrrecs de cada extreballador, les dates de presentació de les declaracions i els plens en què van ser represaliats, així com les sancions que van rebre i els expedients de revisió –en cas d’haver-n’hi– amb els seus resultats. “La velocitat amb què s’ha fet memòria ens hauria de fer vergonya com a societat”, va afirmar l’alcalde, Miquel Pueyo, en la presentació d’ahir dilluns. L’acte es va celebrar 85 anys després que les tropes de Franco arribessin a Lleida, el 3 d’abril del 1938. Així mateix, Pueyo va destacar el “compromís permanent amb la memòria històrica per recuperar la dignitat de les víctimes”.

La directora de l’Arxiu, Iolanda Enjuanes, va explicar que “el projecte va més enllà i preveiem publicar un monogràfic” amb els resultats de l’estudi. Per la seua part, Jesús Gutiérrez va indicar que “les sancions es van formular amb criteris arbitraris i tenien en compte la condició ideològica, religiosa o moral”. Va afegir que “vaig tirar endavant l’estudi per una motivació personal i per recuperar la memòria històrica