El Suprem rebutja el recurs de Juvillà contra la decisió de la JEC de retirar-li l'escó
Havia estat condemnat per un delicte de desobediència per negar-se a retirar llaços grocs a l’ajuntament de Lleida el 2019
Pau Juvillà, al Parlament en una imatge d'arxiu.
El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs presentat pel qui va ser diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa del Parlament Pau Juvillà contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) que va deixar sense efecte la seua credencial després de ser condemnat per un delicte de desobediència per negar-se a complir les resolucions que exigien la retirada de llaços grocs a l’Ajuntament de Lleida el 2019, quan era regidor.
Amb aquesta resolució, l’Alt Tribunal ve a ratificar la seua resolució de finals de 2022 quan ja va desestimar un altre recurs presentat pel propi Parlament contra l’acord de la JEC de 20 de gener del 2022 que va deixar sense escó al dirigent 'cupaire'. Ja llavors, va recolzar la conclusió a la qual va arribar la Junta que es presentava la causa d’inelegibilitat sobrevinguda prevista en la Llei Orgànica del Régimen Electoral General (LOREG) perquè havia estat condemnat per sentència no ferma.
En aquest nou recurs, presentat pel mateix Juvillà, al·legava vulneració dels seus drets fonamentals per la falta del tràmit d’audiència a l’interessat per part de la JEC "amb resultat d’indefensió en el marc d’un procediment singular". Sostenia a més la nul·litat dels acords d’aquest òrgan "per infracció de l’autonomia parlamentària amb vulneració de drets i llibertats i infracció de reserva material de competència del bloc constitucional-estatutari, prescindint del procediment parlamentari legalment establert".
Defensava a més aquesta nul·litat dels acords de la JEC per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en relació amb els actes d’execució de la JEC que van tenir lloc quan regia la suspensió derivada de la doctrina constitucional que va ser desobeïda.
Afegia que es donava també una nul·litat dels acords de la JEC per falta de competència de l’Administració Electoral davant de l’exercici competencial del Parlament des d’un punt de vista formal i material. I finalment invocava la nul·litat dels acords de la Junta Electoral Central per violació del dret fonamental de participació política de l’article 23 de la Constitució.
NO HI VA HAVER LESIÓ A LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA
El Suprem, després de remetre’s a la seua primera sentència, indica que ha de desestimar-se també aquest recurs i rebutja expressament "que s’hagués produït lesió" del dret a la participació política (article 23 de la Constitució) i que es pugui donar una nul·litat dels acords de la JEC per infracció de l’autonomia parlamentària o per falta de competència de l’Administració Electoral. Sobre la suposada lesió de drets fonamentals de Juvillà per omissió del tràmit d’audiència, indica que "ha de ser rebutjada" en la línia de l’argumentat per l’Advocat de l’Estat, i és que l’article 6.2. de la LOREG "té un efecte automàtic per al condemnat penalment". "I no concreta el recurrent quina va ser la concreta indefensió material i real per l’omissió del pretès tràmit d’audiència en un procediment de l’esmentada naturalesa", afegeix.
A més, el tribunal assenyala que els acords de 27 de gener i 3 de febrer de 2022 de la JEC sobre Juvillà "no lesionen l’article 24 de la Constitució com argüeix el recurrent" perquè "deixen clar que la suspensió cautelar de l’acord inicial de 20 de gener de 2022 incumbeix a la jurisdicció contenciós-administrativa, Sala Tercera del Tribunal Suprem, la qual va resoldre denegar-la en la interlocutòria de 14 de febrer, reiterant-lo el 8 de març de 2022 en desestimar el recurs de reposició". En la sentència de novembre de 2022, la Sala ja va apuntar que ja havia dictat jurisprudència al respecte de la competència de la JEC per declarar la inelegibilitat sobrevinguda d’un diputat. Descartaven llavors que s’hagués vulnerat el dret a l’accés i permanència en el càrrec públic del parlamentari.
