Alumnes i professors alhora

Ser alumne és una etapa per la qual passa tothom, i sempre hi ha algun professor a qui es recorda amb afecte. És aquest record el que de vegades motiva alguns estudiants a seguir els passos dels seus educadors i a formar-se per ser el seu relleu. Aquesta transició alguns la comencen fins i tot abans de les pràctiques corresponents als seus estudis a la universitat, ja que busquen altres maneres d’endinsar-se en el món professional.

Aquest és el cas de la Maria Capilla, que va començar el seu camí com a professora quan encara estava a Batxillerat, fent repàs de matemàtiques a una nena de sisè de Primària. A partir d’aquell moment, li van sorgir més propostes per fer repàs a altres nens. Després d’aquesta primera experiència, al començar segon de carrera, “em vaig plantejar treballar en una acadèmia i en vaig trobar una on estic actualment”, afirma.Les pràctiques de la universitat també han estat de gran ajuda per a aquests joves per preparar-se de cara al futur.

Núria Rodriguez, llicenciada en Educació Infantil el curs passat, comenta que, després de tres anys fent pràctiques, “va ser quan vaig notar més el canvi perquè em vaig adonar que tenia més autonomia i, a més després d’haver estat tres anys entre nens, molts conceptes ja els tenia consolidats”.És aquesta preparació prèvia abans de graduar-se i dedicar-se exclusivament a l’ensenyament la que els ajuda a adonar-se de com volen ser en un futur. “Hi ha bastants professors de la vella escola i en el primer en el que m’està ajudant [les pràctiques] és a veure com podria modificar algunes d’aquestes pràctiques tradicionals quan comenci a exercir com a professor. Canviaré aquelles coses que veig en alguns companys i que penso que no vull fer així”, declara el Miquel Casafont.Molts d’ells posen èmfasi en la importància que té la seua professió, i com de poc valorada està a nivell social.

Els nens passen una gran part del dia al col·legi, la qual cosa significa que es veuran influïts per les actituds i els valors que vegin en els seus educadors. Segons l’Arnau Martí, “no crec que es valori prou la tasca docent. La gent no veu el treball que hi ha darrere”.

La Maria coincideix amb aquesta idea i ho explica dient que “jo crec que un professor té un paper igual d’important que un metge. Un metge et curarà i t’ajudarà amb la salut, que és de les coses més importants, però si ets professor, ets el responsable de motivar les futures generacions per estudiar, si no, no tindríem aquests metges”. “Si tens una figura que sempre t’anima que segueixis endavant, ho acabaràs aconseguint, i per això crec que és molt important no menysprear els educadors”, afegeix.Els professors no només ensenyen matemàtiques o llengua, són també els encarregats de donar pautes als nens sobre com relacionar-se amb els seus companys i també el seu entorn.

“Estàs inculcant uns valors i una ètica als nens”, afirma la Lydia. “Si treballes en una oficina davant d’un ordinador és igual els valors que tinguis com a persona, que no afectaran la teva feina, en canvi els professors són directament responsables dels valors que mostren a classe, perquè són els que aprendran els nens”, destaca. Tots coincideixen que, per poder dedicar-se a això, la vocació i la paciència són essencials, encara que creuen que hi ha altres habilitats que també són necessàries, com saber trobar solucions amb rapidesa.

“Tens una classe muntada i poden sorgir vint-i-cinc problemes diferents. És llavors quan t’has d’adaptar i no bloquejar-te, has de buscar alternatives”, apunta la Maria. A més, també afegeixen que t’han d’agradar els nens, ja que passes moltes hores amb ells. “Els nens noten si no t’agrada i es revolucionen o no et fan cas”, assegura Diego Banzo.

Aposten per diversificar els mètodes d’ensenyança

Gairebé tots els que treballen de docents aposten per una diversificació dels mètodes d’ensenyament. Creuen que l’educació seria més efectiva si el temari i la manera d’ensenyar-lo s’adaptessin a cada nen.

“Cal deixar una mica de banda el llibre i treballar més amb els alumnes”, afirma l’Arnau. “El primer que cal fer és reduir el nombre d’alumnes per aula per poder treballar amb les necessitats de cada nen”, assegura la Núria.Alguns també coincideixen que s’hauria de trobar un equilibri entre el treball per projectes, ser creatiu i la forma d’estudiar tradicional, ja que, com apunta el Miquel, “després arriben a l’institut i a la universitat i no es treballa per projectes”. D’altres afegeixen que no només les matemàtiques i la llengua són importants, i consideren que s’hauria d’afegir a l’educació un altre tipus de formacions necessàries en el dia a dia, com són la resolució de conflictes o la gestió de les emocions.

“També crec que a l’institut haurien d’ensenyar economia domèstica i coses d’aquest estil per preparar-nos per a l’etapa adulta”, conclou la Lydia.