Els futurs mestres que suspenen català per faltes baixen al 15%

Els futurs mestres milloren en ortografia i expressió escrita en català. Així ho constaten des de la facultat d’Educació de la Universitat de Lleida (UdL), on el percentatge d’alumnes de primer que suspenen llengua catalana a causa de les faltes s’ha reduït del 35% l’any 2015 al 15%-20% del curs passat. De l’actual encara no disposen de les dades, va indicar Maria Pau Cornadó, professora d’aquesta assignatura i exdegana.

De fet, el 2019 ja es va començar a veure la millora, ja que llavors l’índex de suspensos per aquesta raó va ser del 25%-30%. Cornadó va indicar que actualment en la prova de construcció d’un text continuen aplicant el criteri d’admetre un màxim de vuit faltes, ja sigui d’ortografia, sintaxi, lèxic o puntuació. Des de fa anys, els alumnes han de passar també exercici d’expressió oral i un altre que consisteix a identificar i corregir almenys 32 faltes en un text en el qual n’hi ha 40.

La docent atribueix bona part d’aquesta millora a les Proves d’Aptitud Personal (PAP) que els estudiants han de superar des del 2017, a banda de la selectivitat, per entrar en les titulacions d’Educació, ja que eliminen els que fan més faltes o no saben redactar bé. Per exemple, en un dels exercicis de l’examen de competència comunicativa i raonament crític de les PAP, els alumnes han de detectar i corregir en un text errors d’expressió escrita, que poden ser d’ortografia, lèxic, morfologia, sintaxi, puntuació o coherència. Per això, Cornadó considera que els estudiants són més conscients de la importància de saber expressar-se bé i no cometre faltes, encara que sigui per superar les PAP.

Aquestes proves consten també d’un examen de competència logicomatemàtica. Les d’aquest any estan previstes dissabte vinent i hi ha 517 alumnes inscrits, el nombre més elevat fins ara, va afirmar la coordinadora de les proves a Lleida.

Classe en castellà a Dret per un alumne

Un alumne de Dret de la UdL denuncia a Twitter que una professora va voler impartir classe en castellà perquè un estudiant no entenia el català, malgrat que el pla d’estudis determina que aquesta matèria s’imparteix en llengua catalana.

El denunciant detalla que la docent va explicar que l’alumne porta tres anys a Catalunya i que li va demanar fer la classe en castellà, cosa a la qual va accedir. Afegeix que ell s’hi va oposar al·legant els seus drets lingüístics i que la professora va deixar la decisió en mans del cap d’estudis, que va determinar que s’ha d’impartir en català. El degà de Dret, Eduard Cristóbal, va dir que la situació es va produir setmanes enrere, que “ja està resolta” i que la matèria s’imparteix en català, com indica la normativa docent per a l’assignatura.

Cristóbal va explicar que l’alumne no catalanoparlant va indicar que li costava entendre el català d’aquesta professora en concret, però que seguia sense problemes altres assignatures en català. Va remarcar que només hi ha hagut una queixa entre 200 alumnes.