La falta de recursos llasta el pla del Govern de transformar els geriàtrics

La província de Lleida compta amb 76 geriàtrics, 13 a la capital, amb 3.388 places, i el 97% d'avis que hi resideixen tenen algun grau de dependència. La Generalitat impulsa un nou model denominat Atenció Centrada en la Persona, però l'aplicació es veu amenaçada per una falta de recursos que es tradueix en una manca de personal.

Els geriàtrics compleixen la important funció social de cuidar les persones grans, sobretot quan no poden valer-se per si mateixes. Ofereixen serveis d’allotjament i manutenció, així com d’atenció sanitària, psicològica, de lleure o activitat física.

A Lleida ciutat n’hi ha tretze i a la província, 76 (vegeu la taula). D’aquests, 23 són d’iniciativa pública, 16 són entitats privades d’iniciativa social i 37 són privades d’iniciativa mercantil (vegeu el gràfic). A les residències treballen infermeres, gerocultors, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, psicòlegs i treballadors socials.

Tanmateix, les gerocultores formen el col·lectiu majoritari. Gairebé totes són dones i s’encarreguen d’atendre les necessitats de cada resident. La majoria denuncien que no poden fer bé la seua feina perquè la falta de personal no els permet dispensar el tracte que els ancians es mereixen.Els usuaris de les residències van ser un dels col·lectius més afectats pel coronavirus.

Durant les primeres setmanes, a les residències catalanes es van arribar a detectar 500 casos i 140 hospitalitzacions al dia i, en algun moment, gairebé es va arribar a les dos-centes defuncions en un dia. La pandèmia va posar de manifest les carències existents en bona part dels geriàtrics, per la qual cosa arran d’això la Generalitat ha establert la necessitat de desenvolupar un nou pla estratègic basat en l’Atenció Centrada en la Persona (ACP) i la integració de l’atenció social i sanitària. L’ACP implica el respecte a les preferències de cada resident, així com el reforç del seu empoderament, el suport emocional i físic, la implicació de la família i l’accessibilitat, continuïtat i coordinació de l’atenció.

La Generalitat apunta que “hi ha evidències dels seus bons resultats, com la disminució de l’ingrés hospitalari, la millora funcional i de qualitat de vida, i una alta satisfacció”. Tanmateix, la principal patronal del sector, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), afirma que hi ha un infrafinançament per part de l’administració que es tradueix que “els salaris siguin baixos i la professió no resulti atractiva”, la qual cosa provoca que hi hagi falta de personal. Un portaveu destaca que 7 de cada 10 places de residències a Catalunya tenen finançament públic i que la tarifa assignada per la Generalitat, de 2.002,56 euros al mes per cada una, és insuficient.

“És veritat que les tarifes han pujat, però la inflació ho ha fet més”, indica. “Amb 66 euros al dia per resident hem de donar atenció assistencial, allotjament i també servei mèdic, quan l’Atenció Primària és la que hauria de prestar-lo”, afegeix. “Volem apujar els salaris per retenir el talent, però si no augmenten les tarifes és impossible”, manifesta.

A més, apunta que estimen que el cost d’una plaça pública se situa entre els 3.500 i els 4.000 euros, de forma que es pregunta: “per què a les concertades ens paguen pràcticament la meitat?”El departament de Drets Socials admet ser conscient que “existeix molta dificultat per trobar personal en tot l’àmbit social i sanitari”, però diu que “amb les últimes pujades de les tarifes de les places públiques contribuïm a estabilitzar les plantilles”.Per la seua part, la responsable de sanitat de CCOO a Lleida, Helena Motos, assegura que “no n’hi ha prou amb un augment de sou, cal reduir les jornades”. La secretària general d’UGT Serveis Públic a Lleida, Bea Bonilla, afegeix que “gràcies al recent vuitè conveni estatal comencem a parlar d’abaixar-les. Ara són de 1.792 hores anuals, molt per sobre de les 1.642 dels funcionaris”.

“Donar el menjar asseguts i a la mateixa altura que els usuaris és impossible quan cal fer-ho a quatre persones alhora”, recalca Motos. “Amb el model actual, l’ACP és una fal·làcia”, conclou.A banda de la falta de personal, l’edat dels usuaris de les residències catalanes i el seu nivell de dependència cada vegada és més gran. La mitjana era de 82 anys el 2019, mentre que el 2012 era de 77, i el 97% té algun grau de dependència. Segons ACRA, tres de cada quatre pateixen algun tipus de demència.