Un advocat haurà d'indemnitzar una família per defensar-la malament
Condemnat a pagar 7.000 € per no esgotar totes les vies després de la mort d’un jove ofegat a les piscines de Pardinyes || Va incomplir l’obligació com a professional
Imatge d'arxiu de les piscines de Pardinyes.
L’Audiència de Saragossa ha condemnat un advocat per no representar de manera adequada en els tribunals la família d’un jove de 21 anys que va morir el juny del 2006 a les piscines municipals de Pardinyes al patir una indisposició mentre s’estava banyant. Els haurà de pagar, juntament amb la seua companyia asseguradora, una indemnització d’un total de 7.000 euros.
El succés va ocórrer el 13 de juny del 2006. El cas va arribar a la via penal per un possible delicte d’omissió de socors però es va arxivar. L’Audiència recorda que “l’informe mèdic forense i les resolucions dictades en la via penal tant pel jutjat d’instrucció com per l’audiència de Lleida semblen donar a entendre que la mort es va produir per un problema de salut de l’afectat”. Tanmateix, “hi ha un fet objectiu que no pot desconèixer-se, i és que ateses les característiques de les piscines –tres amb diferent superfície i profunditats– la normativa administrativa exigia que hi hagués, almenys, dos socorristes, però quan van ocórrer els fets només n’hi havia un, que, a més, va haver de ser advertit per altres banyistes de l’existència d’un cos flotant a l’aigua, sense poder descartar-se per aquest motiu per complet l’existència d’una possible concurrència de culpes”.
El tribunal també afirma que “cal entendre que la relació professional entre el lletrat i la seua clienta no havia conclòs amb l’esgotament de la via penal, com pretén el demandat, sinó que la relació persistia, i per això, la circumstància que el termini de presentació de la reclamació de responsabilitat administrativa ja hagués transcorregut és una cosa que resulta imputable, una omissió contrària a la lex artis i que va generar, per això, la pèrdua del dret o possibilitat de defensa dels interessos dels seus clients, i hi va haver, en conseqüència, una relació de certesa objectiva en l’incompliment de la seua obligació com a professional jurídic”.
Per tot això, considera que “és procedent fixar un quàntum indemnitzatori per la privació als recurrents del dret a accedir als recursos o a la tutela judicial efectiva per poder defensar la seua postura”. El tribunal fixa la indemnització en un total de 7.000 euros.
