Lorenzo Viñas: «Hi ha polítics que governen que consenten les okupacions»

Quan va assumir la presidència del col·legi al desembre es va fixar com a meta posar en relleu la tasca dels administradors de finques. És una professió poc valorada?

L’administrador de finques sempre ha estat integrat a la societat però no ha tingut visibilitat. A més de gestionar comunitats de propietaris fem tràmits patrimonials i de lloguers, som agents immobiliaris i mediadors de dret immobiliari i estem reconeguts com a pèrits judicials. Precisament, la nova llei d’habitatge reconeix l’administrador com l’expert en habitatge i l’element nuclear en les relacions entre administració i usuaris d’habitatges.

La llei d’habitatge genera divisió d’opinions sobre les seues conseqüències al sector immobiliari. Solucionarà la falta d’accés a l’habitatge o l’agreujarà?

Posa un fre a la lliure disposició i al dret a la propietat. L’administració trasllada l’obligació que té de construir habitatge assequible al sector privat sense compensacions, la qual cosa altera el mercat de forma directa i força una reducció de l’oferta. Per què creiem això? Perquè el llogater vol seguretat. Busca un arrendatari que no generi problemes i pagui i si això suposa cobrar-li 100 euros menys ho farà. I quan se li posen aquestes obligacions i incerteses el que fa el propietari és vendre el pis o destinar-lo a apartament turístic, per la qual cosa surt del mercat del lloguer. Si l’oferta es redueix i la demanda es manté, els preus pugen.

Respecte a la morositat, la pandèmia va fer augmentar els impagaments. La situació ha millorat?

S’ha recuperat considerablement. Durant la pandèmia vam registrar un augment del 350% en algunes zones, però en el dia d’avui no és excessiva ni preocupant. Ara hi ha falta d’oferta, per la qual les administracions han d’aportar habitatge i generen confiança en el sector privat.

Entenc que advoquen perquè el mercat es reguli sol, sense cap control extern o regulació per part de les administracions.

Cadascú hauria d’aportar la seua part. S’hauria d’aportar habitatge i sòl públic perquè els promotors construeixin a un preu taxat, fer habitatge a un preu atractiu perquè l’inversor actuï i que el sòl estigui a preus assequibles per no encarir els lloguers. I reconvertir locals comercials en habitatges flexibilitzant els canvis d’usos i adequar les normes d’habitabilitat. Si dones aquestes condicions a canvi d’un lloguer el propietari recupera la inversió, ofereixes més habitatge i li generes ingressos. En resum: més habitatge i sòl públic per construir en uns barems de preus i flexibilitzar les normes d’habitabilitat.

Deia que l’administració ha d’oferir habitatge i aquesta setmana el Govern ha anunciat que mobilitzarà 50.000 habitatges de la Sareb per a lloguer social. És realista o un brindis al sol?

És un anunci electoralista. La majoria d’aquests habitatges estan fora del mercat al no tenir condicions d’habitabilitat, de manera que s’hauran de fer obres de millora i veurem quantes acaben al mercat.

Els habitatges que són de bancs i fons sovint es desentenen del seu manteniment i generen problemes d’impagaments en les comunitats. Hi ha hagut un augment d’aquesta problemàtica?

De forma recurrent. Els bancs no informen o avisen que són amos d’un nou habitatge i de vegades passen mesos fins que la comunitat se n’adona. I hi ha un banc en concret que quan la comunitat li reclama el deute demana totes les actes i una justificació de cada despesa de la comunitat. És una vergonya, ho fan només per posar pals a les rodes i perjudicar tota la comunitat.

Un altre problema recurrent són els okupes. Considera que la legislació actual protegeix els drets tant dels propietaris d’habitatges com dels inquilins?

Quan els poders públics no t’atenen si no és en un procés judicial que durarà entre catorze i quinze mesos en el millor dels casos és que alguna cosa no funciona. I hi ha ideologies polítiques que estan en llocs de responsabilitat que ho consenten. Es basen en el fet que si algú és vulnerable se l’ha de mantenir, però el mandat constitucional que diu que tot espanyol té dret a un habitatge ha de complir-lo l’administració, no el particular. La majoria dels habitatges de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya estaven okupats fa un any, és una barbaritat. S’han d’adequar les lleis perquè hi hagi desnonaments exprés, així com distingir les okupacions mafioses d’aquelles en les quals hi ha una vulnerabilitat i que allà actuïn els serveis socials.

Ens trobem a setmanes de les municipals, què li demanaria els alcaldables en matèria d’habitatge?

Que puguem arribar a ser interlocutors amb la ciutadania, propietaris, usuaris d’habitatge i les administracions. De fet, som l’oficina tècnica per gestionar les subvencions per reformar edificis en eficiència energètica amb els fons europeus Next Generation.