CIÈNCIA TECNOLOGIA
La UdL investiga tècniques per poder imprimir en 3D aliments naturals i personalitzats
Prova tecnologies sense utilitzar química per millorar les propietats d'ingredients rics en midó, com farina de cereals o llegums || Les empreses podran dissenyar productes ajustats al consumidor
El grup de Noves Tecnologies de Processat d’Aliments de la Universitat de Lleida (UdL) està investigant a la planta pilot del parc d’Agrobiotech de Gardeny com millorar les propietats dels ingredients rics en midó, com farines d’origen cereal o de lleguminoses, per poder imprimir aliments en 3D. “Per poder elaborar productes alimentaris amb matèries primeres que puguin ser impreses és necessari modificar les seues propietats i normalment es fa amb mètodes químics, però això implica utilitzar substàncies additives que s’han de declarar a l’etiqueta. Nosaltres treballem amb diferents tecnologies físiques i així en les transformacions que provoquen als ingredients no hi ha canvis químics, només una modificació de les propietats sobre com es comportaran els ingredients una vegada els sotmetem a una impressió 3D”, va explicar Robert Soliva, investigador principal d’aquest projecte, denominat Advantam4Food.
Va detallar que per a aquestes transformacions utilitzen polsos elèctrics i una altra tecnologia més innovadora, l’extrusió humida, que ja s’utilitza actualment per fer texturitzats de proteïnes d’origen vegetal alternatius a la carn. “Nosaltres plantem utilitzar aquesta tecnologia per canviar les propietats dels midons perquè siguin més adaptables a la impressió 3D”, va remarcar. El projecte, finançat per l’Agència Espanyola d’Investigació, va començar el novembre del 2022 i acabarà el 2025.
Un cop acabi, la següent fase és transferir el coneixement a través de convenis amb empreses “per desenvolupar productes específics i ajustats a les seues necessitats”. “La fabricació additiva [amb impressió 3D] està molt de moda en cuina d’avantguarda, però quan es pugui implementar a gran escala permetrà aprofitar matèries primeres fins ara no aptes per a aquests processos i, sobretot, personalitzar l’alimentació, dissenyar aliments ajustats a les necessitats del consumidor”, va assenyalar. Va posar com a exemples productes amb consistència determinada per a persones amb dificultats per empassar, amb una composició nutricional concreta per a nens o padrins o per a persones amb al·lèrgies o intoleràncies.
Va dir que un altre dels avantatges és que “el producte pot ser elaborat molt a prop del consumidor”. “Es podria transformar i processar partint de la demanda”, va subratllar.