Vint-i-sis metges de Lleida demanen el certificat per anar-se'n a l'estranger

Vint-i-sis metges de Lleida van sol·licitar l’any passat el certificat d’idoneïtat professional al Col·legi de Metges necessari per poder exercir a l’estranger. En total, es van emetre 53 certificats, ja que cada facultatiu en pot demandar més d’un i també hi pot haver renovacions, ja que tenen una validesa de tres mesos. Aquestes xifres suposen un descens respecte a les del 2021, quan van ser 32 professionals i 55 certificats. Abans de la pandèmia de covid, el 2019, van ser 30 els metges que van demanar aquests certificats. No obstant, malgrat la disminució registrada, és remarcable que hi continuï havent professionals que estudiïn marxar a l’estranger quan a Lleida i Catalunya hi ha falta de metges. Segons dades del Consell General de Metges, Lleida és la província catalana amb menys certificats d’idoneïtat.

A Tarragona se’n van emetre 70, a Girona 71 i a Barcelona, 984. Així, a tot Catalunya van ser 1.126, un 24% dels 4.614 expedits en el conjunt de l’Estat, demanats per 2.769 sol·licitants, dels quals 2669 estaven col·legiats. Aquestes dades suposen un augment del 10,5% respecte al 2021 quant a nombre de professionals i un 11,7% pel que fa al nombre total de certificats.

D’aquesta manera, continua la tendència a l’alça en el número de peticions des del 2011, sense comptar l’any 2020, marcat per la pandèmia.Tanmateix, el secretari general del Consell General de Metges, José María Rodríguez Vicente, va recordar que aquest certificat se sol·licita també per altres motius. A tot l’Estat, un 71% dels expedits són per treballar a l’estranger (3.283), un 15% per a tràmits administratius (687), un 11% per participar en projectes de cooperació (524) i un 3% per raons acadèmiques (120). “L’expedició d’aquests certificats no implica que aquest nombre de professionals marxi indefectiblement a l’estranger.

De fet, menys del 15 per cent dels metges col·legiats finalment inicien el procés de baixa de la col·legiació a Espanya”, va remarcar. De fet, el 2022 van ser 358 metges els que es van donar de baixa per aquesta raó, xifra que suposa un 10% menys que l’any anterior. En els últims quatre anys s’han registrat 1.186 baixes de la col·legiació de professionals que havien sol·licitat un certificat d’idoneïtat. El 2019 van ser 433, cap el 2020 a causa de la pandèmia i 395 l’any 2021.

Salut preveu concentrar proves i visites de pacients crònics o de risc

El departament de Salut preveu que a finals d’aquest any estigui disponible a tots els equips d’Atenció Primària un projecte anomenat Planifi.cat que permeti concentrar proves i visites de persones amb malalties cròniques o factors de risc per reduir les cites i optimitzar el seguiment. El conseller de Salut, Manel Balcells, va explicar ahir en aquest sentit el pla de millora de l’accessibilitat de la ciutadania en l’Atenció Primària davant d’uns 400 professionals de tot Catalunya.

Les seues línies principals passen per donar més temps i qualitat a la consulta i més accés telefònic, a banda de maximitzar les competències dels professionals de l’Atenció Primària, reduir la demora en l’accés a les primeres visites hospitalàries i assegurar la cirurgia i les proves diagnòstiques en el seu termini.El conjunt del pla té un pressupost de 110 milions d’euros destinats a millorar l’accessibilitat de la ciutadania en el sistema de salut, 25 milions dels quals aniran destinats al programa de l’Atenció Primària i Comunitària (APiC). A cada equip d’APiC li correspon un import fix de 20.000 euros i dos imports més que varien en funció de la població assignada i segons les característiques de cada equip.“Hem d’aconseguir que la Primària torni a ser atractiva, resolutiva, amb capacitat d’autogestió i amb recursos”, va assenyalar Balcells. “Volem transformar les coses per millorar-les i s’ha de fer amb plans, calendaris i pressupostos específics, però també amb motivació”, va afegir. El conseller va afirmar que “o ens posem a transformar la Primària de veritat o no tirarem endavant”.

Els casos de covid es doblen en 15 dies però encara estan a nivell baix

Els casos de coronavirus a les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran han augmentat un 85,13% les últimes dos setmanes, encara que es mantenen en uns índexs baixos. Tot i així, no es donaven xifres semblants als 137 casos registrats durant la setmana passada des de la segona de gener, quan hi va haver 138 contagis.

La setmana passada es van comptabilitzar 11 casos més que durant l’anterior (del 10 al 16 d’abril), quan hi va haver 126 casos de covid. La Generalitat va sol·licitar aquest dilluns al Govern central que s’elimini l’obligatorietat de les mascaretes en centres sanitaris, farmàcies i residències de gent gran. El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri de Sanitat, Fernando Simón, va respondre que “aviat” deixarà de ser obligatòria per a les persones sanes.D’altra banda, la incidència de la grip a les dos regions es manté en 60 casos registrats l’última setmana, un més que durant els set dies anteriors. La grip s’ha reduït a gairebé la meitat l’últim mes, ja que la setmana del 27 de març al 2 d’abril se’n van comptabilitzar 111 casos, un 85% més.

Demanen un màxim de pacients per infermera

Unitat Infermera, l’aliança que representa 330.000 infermers de l’Estat espanyol, es va adreçar ahir per carta als partits polítics que tenen representació al Congrés dels Diputats perquè impulsin la tramitació parlamentària de la llei de seguretat del pacient i possibilitin que la norma que finalment s’aprovi contribueixi de manera decisiva a millorar la salut i qualitat de vida del conjunt de la societat, a través d’una assignació màxima de pacients per cada infermer en tots els centres sanitaris. La llei està pendent del debat de les esmenes parcials en la comissió de Sanitat.