La UdL xifra en un 77,5% les classes en català als seus graus i una de cada 10 és en anglès

Més de dos terceres parts de les classes en els graus que imparteix la Universitat de Lleida són en català. En concret, segons les últimes dades de la mateixa UdL corresponents al curs 2021-2022, un 77,5% són en llengua catalana mentre que el percentatge de les impartides en castellà i en anglès és molt similar, un 10,4% i un 10,07%, respectivament. Un 1,4% es donen en altres idiomes.

Si es tenen en compte també els màsters, les classes en català baixen al 74,7%, davant del 12,7% que són en castellà, l’11,3% en anglès i un 1,3%, en altres llengües. No obstant, la llengua en la qual es dona cada matèria varia molt en funció de les carreres i dels cursos. Analitzant la llengua que figura a la guia docent de les assignatures de primer de tots els graus de centres propis de la UdL d’aquest curs, l’Escola Politècnica Superior és el centre que lidera el rànquing, ja que en un 64,3% de les matèries s’indica que s’imparteixen en català i s’assoleix un 71,2% si se sumen les que són “preferentment” en aquesta llengua.

A la facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social són un 59,2%; un 48% a la de Dret, Economia i Turisme; un 45,2% a Agrònoms; un 31,3% a Lletres; i un 20% a Medicina. A Infermeria i Fisioteràpia el percentatge és ínfim, però en moltes assignatures no es podia consultar la guia docent al web.Montse Casanovas, responsable de l’Institut de Llengües UdL, va explicar que actualment estan recopilant dades per tenir una “radiografia” completa a fi de saber en quines titulacions han d’incidir per incrementar encara més les classes en català. Va apuntar que aquest diagnòstic, que acabaran aquest curs, forma part del pla d’enfortiment del català que promou la Generalitat a totes les universitats i va remarcar que els pròxims dos cursos aplicaran les accions que considerin necessàries.

“Ja estem ben situats, però veurem on s’ha d’incidir més”, va subratllar. L’objectiu és “augmentar la docència en català i mantenir el principi de seguretat lingüística i de transparència”, per garantir als alumnes que la llengua d’impartició que apareix a la guia docent de cada assignatura sigui realment la que utilitza el professor a l’aula. Així mateix, va apuntar que cal “trobar un equilibri” entre aquest objectiu i l’increment de la docència en anglès necessari per potenciar la internacionalització de la UdL.

Defensa que per un alumne no és necessari canviar d’idioma

La responsable de l’Institut de Llengües de la UdL defensa que en les carreres en les quals hi ha més alumnes de fora de Catalunya o estrangers el percentatge de docència en català “es manté” i indica que“per un alumne de fora no s’ha de canviar la llengua”. Precisament, un estudiant de Dret va denunciar que sí que va ocórrer aquesta situació en la qual una professora va canviar al castellà per un estudiant i assegura, a més, que a tercer curs pràcticament no hi ha classes en català. Així mateix, Montse Casanovas va indicar que a les guies docents ja no es podrà posar simplement que els idiomes són català/castellà (en moltes matèries de primer figura d’aquesta manera), sinó que s’haurà d’especificar més “per evitar malentesos”. Per exemple, indicar que la teoria es fa en català i la pràctica en castellà. També va apuntar que encara que la llengua de docència sigui una es pot incloure material en altres idiomes.