ACCESSIBILITAT COL·LECTIUS
Veïns de Lleida amb discapacitat alerten del frau en l'ús dels seus aparcaments reservats a Lleida
Aspid veu massa permissivitat en la concessió de targetes, de les quals la Paeria en va tramitar 624 l'any passat, en què va denunciar una vintena d'infraccions || Demana millorar l'accessibilitat d'alguns carrers
Membres de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (Aspid) alerten de l’ús fraudulent per part d’“un nombre preocupant” de persones de les targetes i places d’aparcament que tenen reservades. “En una setmana he vist més de set persones sense cap discapacitat –que no estaven acompanyant ningú amb la mobilitat reduïda– posant una targeta al seu cotxe i aparcant a la plaça reservada que tinc a prop de casa meua”, denuncia un d’ells. “La Guàrdia Urbana només actua si rep una denúncia, i la grua pot tardar més d’una hora a arribar.
En moltes ocasions, el cotxe que ocupa fraudulentament la plaça marxa abans que arribi. M’han ratllat el cotxe i trencat els vidres com a represàlia per haver trucat a la grua”, afegeix. Valoren que el problema rau en l’alt nombre de targetes d’aparcament que hi ha per la “permissivitat” a l’aconseguir-les amb només un certificat mèdic. Són expedides pels ajuntaments i han de renovar-se cada deu anys. La Paeria en va tramitar 624 el 2022, 636 el 2021 i 561 el 2020. En total, n’hi ha 4.913 en vigor (des de l’any 2003).
El consistori indica que l’any passat es van denunciar una vintena d’infraccions per mal ús, habitualment per persones acompanyants que les utilitzen sense el titular. “Els serveis socials de Lleida ciutat estan ben establerts, però no sempre és així als pobles petits”, afirma un altre membre d’Aspid. A més, denuncien que en zones molt freqüentades –com els hospitals, l’Eix Comercial o el pavelló Barris Nord quan hi ha partits– moltes persones aparquen a les places reservades sense tenir una targeta.
D’altra banda, opinen que l’accessibilitat a la ciutat “no està del tot malament, però no entenem els macroprojectes que s’estan executant actualment abans d’arreglar els carrers, com el de les Corts Catalanes o Comtes d’Urgell, que tenen rampes amb les rajoles trencades o amb més inclinació que la màxima legal”. Així mateix, celebren que “gairebé tots els busos urbans tenen doble rampa i la manual no falla, però en algunes parades no es pot desplegar i el recorregut d’algunes línies és absurd perquè no arriben a serveis essencials, com el CAP Onze de Setembre”. Indiquen que el principal problema ho tenen amb els interurbans.
“Les rampes automàtiques moltes vegades no funcionen perquè s’utilitzen poc i els horaris dels vehicles accessibles sempre estan fixats i és gairebé impossible negociar-los amb les empreses, encara que legalment ho hauríem de poder escollir si avisem amb 24 hores d’antelació,” destaquen.
LES CLAUS
- Targetes d’aparcament. Aspid denuncia que diverses persones utilitzen les targetes de mobilitat reduïda sense tenir cap discapacitat i sense acompanyar algú que en tingui una. Indiquen que la grua només actua quan rep una denúncia i normalment tarda molt.
- Tramitació. La Paeria va tramitar 624 targetes el 2022, i es van denunciar 20 situacions de mal ús. Des del 2003 n’hi ha 4.913 en vigor.
- Accessibilitat. Valoren que “no està del tot malament”, però que alguns carrers tenen rampes amb les rajoles trencades o amb més inclinació que la màxima legal.
- Transport públic. Celebren el bon funcionament de les rampes en busos urbans, però critiquen els seus recorreguts i les dificultats d’accés amb els interurbans.