La UdL forma metges més 'humans'

“Qui només sap de medicina, ni de medicina sap.” Aquesta frase del doctor José de Letamendi resumeix a la perfecció la màxima que va portar la facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL) a incloure una assignatura optativa que té per objectiu inculcar als futurs metges que no només han de tenir els màxims coneixements mèdics per exercir la professió, sinó també saber escoltar, observar les emocions dels pacients, tenir empatia, controlar les seues pròpies emocions davant d’un possible error o ser creatius. Per això, des del curs 2017-2018 els metges de família Eduard Peñascal i Antònia Lafarga imparteixen la matèria d’Humanitats i Medicina a tercer i a partir del pròxim curs ho faran també a primer de forma gairebé pionera a l’Estat, ja que actualment només s’imparteix a la Universitat Complutense de Madrid i a la d’Oviedo. “Volem fer sortir l’ésser humà que tenen dins.

Ser conscients que ells són persones i els pacients també”, subratllen.Aquestes classes no són gens convencionals. Els estudiants s’asseuen en rotllana o treballen en grup i, a partir de fragments d’una pel·lícula o d’un llibre relacionat d’alguna manera amb la medicina, han de debatre i reflexionar sobre un tema. A més, els mateixos estudiants organitzen activitats i dinàmiques de joc en què participen tots, inclosos els dos docents, que sempre són a les classes.

Destaquen que l’avaluació és continuada, sense exàmens, i la participació i el treball dels alumnes a les classes tenen un gran pes en la nota, que depèn també d’una memòria final.Aquesta assignatura inclou una visita a la seu de Fem Salut, on persones amb discapacitats o malalties els expliquen la seua experiència. “Els impacta molt a l’hora de ser conscients de les desigualtats”, assenyalen. Un altre dia, amb la visita d’una contacontes, “reflexionen i aprenen com explicar als nens qüestions mèdiques o que el seu avi té Alzheimer”, per exemple.

En una altra sessió, un metge resident de tercer any (R3) els relata la seua experiència, fet que els ajuda a bregar amb la pressió, i també incideixen en les classes que ells mateixos poden emmalaltir per patologies pròpies o per “sofriment emocional”Tot el bagatge que els ofereix aquesta asignartura els ajuda “a tenir la visió que els pacients són éssers humans, que no només tracten un fetge o un cor”, remarquen els professors.