SEGRE

ELECCIONES

Aposta per l'energia verda i l'Horta

Els candidats de Lleida presenten les seues propostes amb les quals combinar-les || Amb el pulmó agrari de la ciutat de Lleida com un objectiu a defensar

L’Horta de Lleida té un indubtable valor paisatgístic, però també ecològic i econòmic.

L’Horta de Lleida té un indubtable valor paisatgístic, però també ecològic i econòmic.SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Tots els partits amb representació a la Paeria de Lleida aposten per fer compatible la proliferació d’energies renovables amb la protecció de l’Horta. Es refereixen per exemple als vuit parcs solars fotovoltaics tramitats a Alcarràs en un total de 650 hectàrees que preveuen línies de Molt Alta Tensió (MAT) fins a la subestació de Magraners per enllaçar amb la xarxa elèctrica o projectes de línies que provenen d’Aragó i que també haurien de traspassar la ciutat passant per l’Horta. Proposen soterrar o aprofitar infraestructures ja existents per instal·lar les línies MAT necessàries per obtenir energia verda sense “trinxar” terrenys agrícoles.

El candidat d’ERC i actual alcalde, Miquel Pueyo, a més, aposta per una distribució equilibrada. “Si col·loquem molins a l’Urgell també n’hem de col·locar a l’Empordà o al Garraf, per exemple.” Té clar que l’aprofitament de les energies renovables s’ha de fer de manera “respectuosa” amb el territori i el sòl agrari i també amb un “sentit de justícia”.Fèlix Larrosa, alcaldable del PSC, recorda que va ser un govern socialista el que va impulsar l’ordenança del paisatge a la ciutat i a l’Horta preocupat per “la seua preservació”. Larrosa proposa demanar als operadors d’energia, que tenen “uns rèdits econòmics importants”, diu, que inverteixin en les noves instal·lacions per disminuir l’impacte en el paisatge.Per la seua part, el candidat de Junts i actual primer tinent d’alcalde, Toni Postius, destaca que en aquest mandat s’han impulsat modificacions urbanístiques que han obligat les empreses a soterrar les línies d’alta tensió i també s’han limitat les dimensions de les plantes fotovoltaiques.

“No volem una Horta solar sinó que continuï tenint d’usos agraris”, defensa Postius, que reclama a la Generalitat una regulació supramunicipal per establir solucions alternatives que no espatllin el territori.La cap de llista de Ciutadans, Maria Burrel, aposta per aprofitar zones agràries en desús o que no són rellevants ecològicament per instal·lar-hi parcs fotovoltaics. Laura Bergés, del Comú, defensa intensificar la producció d’energia verda “amb criteris de distribució territorial i mínima afectació” i per crear una energètica publicoprivada. Xavi Palau, cap de llista del Partit Popular, defensa una Horta “per treballar-hi i per viure-hi”, mentre que Domènec Vila, cap de llista d’Activem Lleida, aposta per fomentar l’autoconsum i “la producció a prop del consum”.

tracking