Laura Bergés, del Comú de Lleida: «El millor és no repetir un tripartit que s'ha demostrat que no funciona»

Sergi Talamonte va ser el seu candidat en les últimes eleccions. El canvi en el cap de llista suposa una nova manera d’encarar el pròxim mandat?

Sempre hi ha cert canvi perquè cada persona té el seu tarannà, però el Comú és un projecte molt col·lectiu en el qual prenem les decisions conjuntament. La meua intenció és donar continuïtat al treball que vam començar el 2015 amb Carlos González. Així mateix, valorem que tenir una dona candidata suposava una altra manera de fer o enfocar les coses.

Van començar aquest mandat al govern i l’any 2021 se’n van anar a l’oposició. Aquest fet dificulta la possibilitat d’un nou tripartit? El millor és no repetir una cosa que s’ha demostrat que no ha funcionat. La nostra proposta el 2019 va ser formar un govern amb ERC, però van voler que entrés Junts i vam ser generoses. En principi no semblava un pacte gaire natural, però vam entendre que la ciutat necessitava un canvi i ho vam prioritzar davant dels nostres interessos partidistes.

Quines alternatives es plantegen? Hem d’esperar al 28 de maig i veure la força de cada partit per valorar les opcions. És evident que tenim més punts en comú amb les forces d’esquerra, però som en disposició de parlar amb tots.

Preferirien un govern amb el PSC o amb Junts? Amb Junts ho veig difícil per diversos elements que ens han distanciat molt, com l’immobilisme en les seues polítiques de mobilitat. Tampoc no s’ha avançat en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ni s’ha revertit el planejament urbanístic del polígon de Torre Salses o les deficiències en manteniment urbà i en el control de serveis públics. Amb el PSC en principi hauríem de ser més propers, però també hi ha elements importants que ens separen, com l’àmbit del model comercial i el d’atenció social. La seua negativa a fer un equipament per atendre temporers no ens sembla una política socialista.

Quina és la seua posició sobre l’alberg de Pardinyes? Hi ha hagut molta polèmica i partidisme. Entenem que hi hagi hagut oposició perquè creiem que el govern municipal va plantejar malament el projecte. Ens vam oposar des de l’inici al fet que s’ajuntés l’atenció a temporers amb la inclusió social, i el govern va rectificar i es va comprometre a separar-lo. Hi ha d’haver equipaments específics per a la inclusió social, i per als temporers ha d’habilitar-se l’alberg acompanyat d’una política de pisos. L’equipament hauria de tenir unes 70 places, amb dos persones convivint en una habitació.

Que Montse Bergés (delegada del Govern) sigui la seua germana facilita les relacions amb ERC? Som família i ens avenim, però a casa sempre ens han ensenyat que cadascú ha de fer el seu camí i crec que les relacions entre el Comú i ERC han d’anar més enllà de relacions de parentiu.

El tripartit es va trencar a causa de la seua oposició al parc comercial de Torre Salses. És la seua línia roja per arribar a acords? La nostra posició continua sent que no és una bona idea perquè treu els consumidors fora de la ciutat i no està vinculat al transport públic. Es podria haver fet més per evitar-ne la posada en marxa, perquè l’actual planejament urbanístic ho permet. La nostra aposta és el pla de l’estació, perquè encara que el model de centre comercial no és el nostre favorit, entenem que també existeix aquest tipus de demanda i creiem que podrà crear sinergies amb el teixit comercial.

Quines són les principals preocupacions dels veïns? Les nostres dos grans prioritats són l’àmbit social i el repte ambiental. A Lleida hi ha un 35 per cent de persones amb risc d’exclusió social i una segregació molt gran entre barris. L’ajuntament té la responsabilitat de garantir que tots tinguin la mateixa qualitat de serveis públics. Tenim un paquet de mesures destinades a reformular el treball social perquè sigui més comunitari i poder estrènyer la relació amb les entitats del tercer sector, a més de vincular-lo amb l’àrea de salut, que s’ha de reforçar. Respecte a l’àmbit ambiental, hem d’accelerar la transició energètica amb l’objectiu de reduir la contaminació.

Com ha de canviar la gestió pública? El model dels serveis públics externalitzats, com el de l’aigua, és molt perjudicial per a l’ajuntament. No és normal que es depuri l’aigua de la pluja i es regui amb aigua de boca perquè l’ajuntament no la paga. Apostem per certes remunicipalitzacions, com el servei d’autobusos, la taxa de l’aigua, els centres de dia i el servei d’atenció domiciliària.

Quina és la seua posició sobre el polígon de Torreblanca? No és un projecte de futur, tal com està plantejat. No posa límits a la contaminació ni al consum d’aigua. El pla director preveu que el seu consum sigui equivalent al de mitja ciutat. A més, està sobredimensionat. La part de les gigaparcel·les té sentit i el transport de mercaderies en ferrocarril és interessant, però en la part de Quatre Pilans i Grealó es preveu un tipus de parcel·les que podrien estar en algunes de les 1.800 hectàrees de sòl industrial no desenvolupat que hi ha al territori comarcal.

I sobre l’estació de busos? Veiem bé que hi hagi un centre de comunicacions a prop de l’estació de trens que permeti donar més espai al transport públic. No té per què provocar problemes de mobilitat. 

Quan estaven al govern, la PAH va protestar contra la gestió de l’habitatge de Talamonte. Han recompost relacions amb la plataforma? Sí, sempre ha estat d’estira-i-arronsa. Entenem les seues crítiques perquè hi ha moltes necessitats i dificultats en aquesta matèria, però en la seua època com a regidor es va augmentar el parc públic en uns noranta habitatges, més que en els últims dos mandats socialistes i més que durant els dos anys posteriors a la nostra sortida del govern.

Quina hauria de ser la política en relació amb els pisos okupats? Si hi ha okupacions generalment és perquè falta habitatge, per la qual cosa s’ha d’augmentar el parc públic. En un mandat es podria ampliar en uns 300 habitatges. A més, identifiquem un mínim de mil pisos buits a la ciutat de grans tenidors que porten més de dos anys buits. Se’ls va enviar requeriments i van sortir més de 300 processos sancionadors. La via punitiva amb les persones que okupen no resol el problema, encara que si hi ha situacions conflictives s’ha d’intervenir.

És partidària d’estendre el porta a porta a tota la ciutat? Sí, introduint millores en el seu funcionament. És l’únic mètode per reduir les emissions al màxim legal. Si s’estén reduiríem emissions equivalents a 40.000 cotxes i reduiríem la despesa a l’abocador.

Com s’ha d’evitar l’abocament de residus al carrer? Tot el pla de seguiment i avaluació previst no s’ha fet. Algunes millores podrien ser l’augment de freqüència de recollida, facilitar materials als veïns i bonificar les bones pràctiques. Es va aprovar fer-ho i el govern no l’ha posat en marxa.

Tenen línies roges per arribar a acords? No m’agrada parlar de línies roges. Hi ha aspectes clau, com Torre Salses o la política d’habitatge i ambiental, així com el model comercial o la reacció al canvi climàtic. Depenent de la nostra força podrem negociar més o menys. No pactarem amb qualsevol partit que vagi en contra dels drets humans.

preguntes dels lectors de segre

VISIÓ DELS ADVERSARIS