Cimera internacional a Lleida per emmagatzemar energia amb vint projectes finançats per la UE

Més de 120 investigadors, acadèmics i professionals industrials de catorze països de tot el món participen des d’ahir i fins demà a Lleida en el congrés Eurotherm, en el qual presenten els resultats de més de vint projectes per a l’emmagatzemament d’energia tèrmica finançats per la Comissió Europea. Els països amb més representació són Espanya, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i el Japó. Celebrat a la Universitat de Lleida (UdL), el congrés està organitzat pel grup d’investigació GREiA, de la UdL.

La líder i coordinadora és la catedràtica Luisa F. Cabeza, que ahir va assegurar que “l’emmagatzematge d’energia és una tecnologia clau en la lluita contra el canvi climàtic”. Va indicar que l’emmagatzemament tèrmic “és una mica més car del que estem acostumats, però a llarg termini resulta més barat perquè la majoria d’energies que s’utilitzen són renovables”.Cabeza va explicar que existeixen “moltes possibilitats de fer servir aquesta energia: en edificis, amb sistemes de calefacció d’emmagatzemament estacional; en sistemes d’aire condicionat, que són més econòmics perquè es pot utilitzar l’energia produïda en els moments en què la tarifa sigui més baixa; i en les indústries, que la majoria tenen calor que ara no poden aprofitar però podrien guardar per aprofitar-la o vendre-la”.

La catedràtica va detallar que existeixen tres formes per emmagatzemar energia en bateries de calor o fred: mitjançant calor sensible, quan escalfem o refredem un material; amb calor latent, mitjançant la solidificació i fusió (com amb els glaçons); o un emmagatzematge termoquímic, en el qual es produeix una reacció química.Altres temes que es van plantejar durant la jornada d’ahir i es continuaran tractant fins a la clausura de demà van ser l’optimització del control d’un sistema híbrid (solar i de biomassa) per a edificis residencials, la presentació d’un estudi experimental que compara estratègies de control d’un sistema energètic d’emmagatzemament d’energia tèrmica o l’ús de la intel·ligència artificial per abordar aquests projectes.“El nostre repte és aconseguir que els sistemes que presentem es converteixin en realitat i tots entenguem que són necessaris per tenir un món millor”, va concloure Cabeza.

La UdL rebrà 3,4 milions de la Generalitat per a infraestructures

El departament d’Universitats va anunciar ahir que destinarà 51,2 milions d’euros perquè les universitats públiques catalanes inverteixin en les seues infraestructures i equipaments. Permetran la millora dels espais, actuacions de millora de l’eficiència energètica, en l’àmbit tecnològic i, singularment, alguna obra nova. Del total, la UdL rebrà el 6,69% (3.430.189,76 €). El repartiment s’ha fet basant-se en la superfície destinada a usos docents de cada universitat.El pressupost és 15 milions més alt que el del 2022. El conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, va considerar que “és un primer pas que haurà de tenir continuïtat per assolir i superar els nivells anteriors a la crisi”. Aquest augment de la partida s’emmarca dins de l’aprovació dels últims pressupostos, que van permetre que la partida d’universitats superi per primera vegada els 1.000 milions d’euros.